(c) Roger Lleixà
8 de juliol 2026,
Des de Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC), apostem per visibilitzar a professionals de la producció en actiu, mitjançant entrevistes. L’objectiu és conèixer amb profunditat l’actualitat i el futur de la producció audiovisual des del punt de vista de les productores sòcies i altres empreses i agents que formen l’òrbita PAC.
Avui tenim el plaer de xerrar amb Josep Pérez productor de Jopergon.
- Parla’ns una mica de la història de la teva productora i de quina és la vostra línia editorial?
La història de Jopergon va en paral·lel a la meva trajectòria personal. La productora neix, sobretot, com una eina per donar sortida als meus propis projectes audiovisuals.
Actualment, combino la producció de projectes personals amb encàrrecs corporatius o per a plataformes, gairebé sempre de caire social i cultural, que em permeten sostenir econòmicament l’activitat.
Pel que fa a la línia editorial, els darrers anys m’he centrat especialment en el documental, tot i que els meus inicis, als anys noranta, van ser dins la ficció. El que sí mantinc d’aquella època és la mirada, més centrada en el meu món interior, més que no pas pendent d’allò que succeeix a l’actualitat de les notícies o les tendències del moment.
Els meus documentals acostumen a partir d’experiències personals, com el documental “La Pemba torna a Goli”, sobre una xerpa del Nepal, que està vinculat a la meva activitat com a muntanyenc; o “Camping Life”, que neix d’una resposta al fet de viure en un poble de costa rodejat de turistes amb banyador i xancletes durant la meitat de l’any; o en el cas de “Els deixebles de Marcel Duchamp”, que sorgeix de la vinculació, a través de diversos amics, amb el món de l’art contemporani.
2. Què significa per a tu ser productor? Quin valor aporta la tasca d’una productora independent al mercat?
Ser productor significa tenir la capacitat d’aixecar un projecte i posar-lo en el mercat.
Considero que sovint es posa el focus mediàtic en la figura del director, però que qui realment sosté el projecte durant tot el procés és el productor. Sempre dic que si el Josep Pérez director pot dirigir, és perquè el Josep Pérez productor és capaç d’aixecar una producció. Dit això, són dos barrets molt feixucs per combinar-los una mateixa persona.
Pel que fa al productor independent, defenso que el seu gran valor és la capacitat d’oferir una mirada pròpia i diversa. Considero essencial que els projectes neixin d’una necessitat real, ja sigui de l’autor o del productor, i no únicament de les línies editorials que marquen de televisions, plataformes o les subvencions públiques.
3. Quina és la situació actual de la producció independent?
Crec que tot i que cada vegada hi ha més presència en festivals internacionals i més reconeixement exterior, la realitat econòmica de moltes productores continua sent molt fràgil.
L’altra cosa que passa és que el mercat ara és molt més gran, però molt més fragmentat. Mai hi havia hagut tants players ni finestres, ja siguin teles, plataformes, cines, festivals o xarxes socials. Però tampoc mai hi havia hagut tants projectes en finançament, és a dir, tanta competència, ni disposaves de tanta poca visibilitat tot i arribar a estrenar. Tot plegat, molt més “soroll”, que t’obliga a ser molt més estratègic, específic i competitiu.
I en el cas dels documentals, avui és gairebé impossible viure exclusivament de fer-ne i la majoria de productores necessitem combinar els projectes personals amb produccions corporatives o publicitàries per poder sostenir-nos.
“Mai hi havia hagut tants players ni finestres, ja siguin teles, plataformes, cines, festivals o xarxes socials. Però tampoc mai hi havia hagut tants projectes en finançament, és a dir, tanta competència, ni disposaves de tanta poca visibilitat tot i arribar a estrenar.”
4. Què és el que et decideix a entrar en un projecte?
En el meu cas només entro en projectes pels quals sento una il·lusió real, ja que soc conscient que cada producció implica anys de dedicació i esforç.
Primer, m’ha d’interpel·lar personalment; segon, em motiva molt trobar la forma cinematogràfica adequada per explicar-lo. Tot i que faci documentals, continua motivant-me més el com, que el què.
Després ja valoro altres aspectes que generen molt de desgast, com la part financera i, sobretot, la part legal, que en el cas dels documentals, en tractar amb persones reals, sempre és molt delicada.
5. De quina producció estàs especialment orgullós i per què?
Destacaria el documental La Pemba torna a Goli que narra el viatge de retorn d’una xerpa nepalesa al seu poble natal després de vint anys vivint a Catalunya per organitzar un concert i veure que quedava del Shangri-la de la seva infantesa.
Ho recordo com una autèntica aventura. El rodatge es va fer en una vall remota, a la zona de l’Everest, després de diversos dies de caminada per la muntanya, i en un poble on no teníem electricitat; i amb un equip de producció d’una desena de persones en que combinàvem tècnics i xerpes especialitzats en expedicions.
Durant el rodatge vam haver d’afrontar nombrosos imprevistos, com l’inesperat allargament del monsó, feres que ens veien a visitar per la nit al campament, o un rescat en helicòpter després d’un accident. Com a productor va ser tot un repte.
6. Quins són els principals reptes de ser productor?
El principal és mantenir la viabilitat del projecte empresarial. Ja que cada vegada que inicies un projecte implica començar pràcticament des de zero i tornar a afrontar tot el procés de finançament, producció i distribució.
L’altre gran repte és la càrrega burocràtica i legal que comporta la professió: drets d’autor, finançament, contractes, comptabilitat, gestió econòmica….
I també que totes les nostres contraparts en un projecte, com les teles, plataformes o fons de finançament públics, són institucions enormes, amb els quals sempre estem en clara desavantatja. La diferència de musculatura entre els uns i els altres és abismal.
7. Quina és la teva motivació per seguir treballant en aquest sector?
Continuar fent els meus propis projectes i poder seguir explicant les històries que m’interessen personalment.
8. Quin consell donaries a un productor que estigui començant?
“Aconsellaria començar amb projectes petits per entendre realment què significa produir i descobrir si la professió real (gestió, administració, etc) t’agrada, més enllà del brilli-brilli i la façana estereotipada que, des de fora, molts tenen.”
És difícil donar consells, però diria que cal entendre que la producció audiovisual és un negoci d’esperes, sempre estàs pendent que et respongui una tele, un fons, que es desbloquegi un acord… cal ser pacient.
També aconsellaria començar amb projectes petits per entendre realment què significa produir i descobrir si la professió real (gestió, administració, etc) t’agrada, més enllà del brilli-brilli i la façana estereotipada que, des de fora, molts tenen.
Finalment, diria que cal fer un pla de negoci realista de la teva empresa
