13 de maig 2026,
Des de Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC), apostem per visibilitzar a professionals de la producció en actiu, mitjançant entrevistes. L’objectiu és conèixer amb profunditat l’actualitat i el futur de la producció audiovisual des del punt de vista de les productores sòcies i altres empreses i agents que formen l’òrbita PAC.
Avui tenim el plaer de xerrar amb Joan Carles Martorell productor de Auca Films.
- Parla’ns una mica de la història de la teva productora i de quina és la vostra línia editorial?
Auca Films és una productora de Barcelona de nova creació que neix sota l’ala de Cinètica Produccions, una de les productores mallorquines més importants dels darrers 20 anys a les Illes Balears. Auca Films té com a principal finalitat coordinar coproduccions entre territoris de parla catalana i el sud de França. Per ara ens interessa principalment la ficció (tant en llargmetratge com curtmetratge) i el documental. En quant a mí, vaig viure a Barcelona molts anys i sóc llicenciat en audiovisuals per l’UAB, així que tot i haver nascut a Palma, a Barcelona em sento com a casa.
2. Què significa per a tu ser productor? Quin valor aporta la tasca d’una productora independent al mercat?
La producció és una feina fascinant. Com li passa a molta gent, vaig entrar a la universitat interessat en l’escriptura i direcció, però amb el temps em vaig enamorar de la tasca del productor i la seva capacitat de fer realitat les pel·lícules. Encara que no ho sembli d’enfora, no deixa de ser una tasca molt creativa i amb unes enormes capacitats de decisió sobre les obres artístiques.
3. Quina és la situació actual de la producció independent?
Vivim un moment de transició molt forta, molt agressiva. La inestabilitat social i tecnològica genera uns efectes directes cap als models econòmics i productius que ens tenen a tots una mica preocupats. Casualment, fa uns dies li exposava a un polític quin espai estratègic ocupa per a un territori la producció independent dins aquest món tan complicat; és a dir, navegar entre broadcasters, multinacionals, audiències, legislacions i les narratives contemporànies. Tot un repte, però un repte cabdal, ja que l’audiovisual és la indústria creativa més potent per fer país, generar riquesa cultural/simbòlica i obrir-se al món.
“Vivim un moment de transició molt forta, molt agressiva. La inestabilitat social i tecnològica genera uns efectes directes cap als models econòmics i productius que ens tenen a tots una mica preocupats.”
4. Què és el que et decideix a entrar en un projecte?
Més enllà del contingut, evidentment, ens fixem en les persones que hi ha darrera, la sintonia és molt important… També amb la feina prèvia. I, com no, això és clau, una certa viabilitat –encara que sigui instintivament– del pla de finançament.
5. De quina producció estàs especialment orgullós i per què?
La nostra primera pel·lícula coproduïda amb França, dirigida pel gironí David Gutiérrez Camps: “Les convulsions”. Aquests darrers mesos hem presentat un primer tall al REC de Tarragona, al MAFIZ de Màlaga i ens enduguérem el premi del públic al WIP de Tallinn, així que molt aviat la podrem estrenar a festivals, a més ja hem signat les vendes internacionals amb Feelsales. És un film preciós.
6. Quins són els principals reptes de ser productor?
Perseverar, tenir paciència i punt de risc amb mirada ampla. I no arruïnar-se, és clar!
“Encara que no ho sembli d’enfora, (la producció) no deixa de ser una tasca molt creativa i amb unes enormes capacitats de decisió sobre les obres artístiques.”
7. Quina és la teva motivació per seguir treballant en aquest sector?
Hi ha moltes raons, com poder treballar amb molta gent extraordinària, conviure constantment amb reptes i estímuls de tota casta, poder dedicar-se al negoci de contar històries i connectar amb els públics, que són més variats i exigents que mai!
8. Quin consell donaries a un productor que estigui començant?
Que s’envolti d’un bon equip que el complementi, encara que sigui petit. I que es prepari per haver de fer dues tipologies de projectes, perquè malauradament no sempre van de bracet: aquells que et donen a menjar i aquells que t’apassionaran. És molt il·lustratiu el cas de l’HBO, que va poder finançar obres de gran prestigi –i menys audiència de la que ens pensem– com “The Sopranos” o “The Wire” gràcies a les subscripcions massives de les seves retransmissions de boxa.
