05 de juny 2025,
Des de PAC – Productors Audiovisuals de Catalunya, apostem per visibilitzar a professionals de la producció en actiu, mitjançant entrevistes. L’objectiu és conèixer amb profunditat l’actualitat i el futur de la producció audiovisual des del punt de vista de les productores sòcies i altres empreses i agents que formen l’òrbita PAC.
Avui tenim el plaer de xerrar amb Cristina Pineda productora de Possible Films.
- Parla’ns una mica de la història de la teva productora i de quina és la vostra línia editorial?
Possible Films va néixer el 2019 amb la voluntat d’acompanyar nous talents, especialment directores novelles, i donar veu a històries que aportin diferents perspectives sobre temes universals. Ens interessa especialment explorar narratives que generin debat i pensament crític, sense imposar judicis.
Som una productora que prové del món de la publicitat, que de fet és la nostra principal font de finançament, però des de fa anys tenim el neguit de deixar empremta en el sector cinematogràfic. Per això vam decidir apostar per la ficció, formant-nos i desenvolupant projectes amb un focus molt clar: potenciar el talent emergent i promoure equips liderats per dones. Aquesta sensibilitat neix de la nostra experiència prèvia en publicitat, on hem vist que les directores que a día d’avui tenen un renom com per exemple la Belén Funes, l’Elena Trapé o la Maria Ripoll, sovint han tingut menys oportunitats que els homes.
Ara mateix estem immersos en la producció de curtmetratges per consolidar-nos en l’àmbit de la ficció i obrir portes a projectes de major envergadura. A nivell editorial, prioritzem històries amb temàtiques universals que provoquin reflexió i debat, amb una posada en escena cuidada i una estètica potent, tant pel que fa a la direcció d’art com a la fotografia. La nostra trajectòria en publicitat ens ha fet valorar molt l’excel·lència visual i volem que cada projecte que surti de Possible Films mantingui aquest nivell.
- Què significa per a tu ser productora? Quin valor aporta la tasca d’una productora independent al mercat?
Per mi, ser productora implica ser una facilitadora de projectes creatius; Som qui fa que els projectes esdevinguin realitat, gestionant recursos, connectant talent i assegurant-nos que tot l’engranatge funcioni. En el fons, és una tasca de headhunter, de buscar constantment persones creatives i construir equips equilibrats on tothom pugui treballar en les millors condicions.
A Possible Films tenim molt clar que una bona producció no ha de ser sinònim de patiment. Sabem que el procés pot ser estressant, sobretot per les dificultats en el finançament, però intentem que l’entorn de treball sigui sempre respectuós i motivador. Creiem que quan un equip està ben cohesionat, el resultat final també es veu beneficiat.
Pel que fa a la producció independent, és un terme que sovint es relaciona amb llibertat creativa, però també amb dificultats per accedir a finançament i circuits de distribució. Tot i això, ser productor independent et permet escollir quines històries vols explicar i com vols explicar-les, sense estar condicionat per grans corporacions. Això et dona una llibertat que és fonamental per mantenir una veu pròpia dins la indústria.
Per mi, ser productora implica ser una facilitadora de projectes creatius; Som qui fa que els projectes esdevinguin realitat, gestionant recursos, connectant talent i assegurant-nos que tot l’engranatge funcioni. En el fons, és una tasca de headhunter, de buscar constantment persones creatives i construir equips equilibrats on tothom pugui treballar en les millors condicions.
- Quina és la situació actual de la producció independent?
La producció independent viu un moment força complex. Per una banda, és cert que s’està generant molt contingut i que hi ha més oportunitats que fa uns anys. Estem en un moment dolç en aquest sentit. Però, alhora, el sector és cada vegada més competitiu i això ho complica molt.
Un dels principals reptes és l’accés al finançament. Les subvencions són difícils d’aconseguir, i molts professionals del sector, com nosaltres a PAC, estem vivint aquesta realitat de primera mà. Fins i tot tenint una bona puntuació, arribar a finançar un llargmetratge pot ser molt complicat.
Per això crec que el camí passa per establir sinergies i fer coproduccions, tant amb altres productores nacionals com internacionals. La col·laboració entre productores més petites i d’altres amb més estructura i múscul financer pot ser clau per poder tirar endavant projectes.
- Què és el que et decideix a entrar en un projecte?
Per nosaltres, la clau és el guió. Ens interessa molt que la història ens connecti, que ens ressoni a nivell temàtic, i que ofereixi la possibilitat d’explicar relats amb valor, que despertin esperit crític o que, com a subtext, tinguin un component d’autoconeixement o creixement personal.
De fet, quan vam començar, vam produir els nostres dos primers curtmetratges a partir d’un concurs de guions. Vam col·laborar amb l’escola Showrunners i, durant dos anys consecutius, vam llegir una gran quantitat de guions amb col·legues del sector per fer una selecció. Un cop triats els guions, vam fer el matx amb les directores.
Personalment, crec que no tothom pot ser alhora bon guionista i bon director o directora. Hi ha casos brillants com Belén Funes, però són excepcions. A vegades, grans talents en la direcció es perden perquè volen fer també el guió i potser aquest no acaba de tenir la força que podria tenir amb un bon guionista al costat.
Per això, per nosaltres és important no només donar visibilitat a les directores, sinó també als guionistes. Ara bé, reconec que fer aquest matx entre direcció i guió pot ser complicat. S’ha d’haver molta sintonia, i hem tingut experiències de tots colors: algunes molt bones i d’altres més difícils.
- De quina producció estàs especialment orgullosa i per què?
La veritat és que és difícil triar-ne una. Portem set curtmetratges produïts —sis dirigits per dones i un per un director— i cadascun ha aportat alguna cosa diferent a la productora: sigui per la història, l’experiència del procés o el recorregut en festivals.
Ara mateix estem en fase de postproducció d’un curt bastant innovador pel que fa a temàtica: és de gènere, però protagonitzat per embarassades, cosa que no és gaire habitual i ens fa molta il·lusió. D’altra banda, “Vida o teatre”, que vam rodar fa un any i mig, està tenint molt bon recorregut: ha estat preseleccionat als Gaudí, ha guanyat una Biznaga a Màlaga i probablement entri a la selecció dels Goya. Està funcionant molt bé a festivals i, evidentment, això et dona molta satisfacció.
Ara bé, si parlem des d’un lloc emocional, potser el primer curt és el que em fa més orgull. És el que costa més, al qual li dediques més temps i carinyo. Però al final, cada projecte t’ensenya alguna cosa i et fa créixer. Per això diria que l’orgull no és tant un sol títol, sinó tot el camí que hem fet com a productora.
- Quins són els principals reptes de ser productor?
N’hi ha molts, però potser el repte principal és poder viure de forma digna fent producció independent. Monetitzar aquest tipus de projectes, especialment quan treballes sobretot amb ficció i no ets una gran empresa, és molt complicat. Admiro molt la gent que es dedica exclusivament a la ficció, perquè realment costa molt sostenir-se només amb això.
En el meu cas, no visc exclusivament de la productora, i això també reflecteix una realitat que viu molta gent del sector. El repte és poder fer el que t’apassiona, però alhora aconseguir que sigui viable a nivell econòmic.
Un altre gran repte és construir una base sòlida de col·laboradors i col·legues amb qui compartir projectes, idees i camí. Aquest teixit de confiança i sinergia és clau per tirar endavant, especialment en un entorn tan canviant com el de l’audiovisual, on tot evoluciona ràpidament —tant la tecnologia com els hàbits de consum.
El repte principal és poder viure de forma digna fent producció independent. Monetitzar aquest tipus de projectes, especialment quan treballes sobretot amb ficció i no ets una gran empresa, és molt complicat. Admiro molt la gent que es dedica exclusivament a la ficció, perquè realment costa molt sostenir-se només amb això.
- Quina és la teva motivació per seguir treballant en aquest sector?
El que em mou realment és poder impulsar projectes dels quals estar-ne orgullosa. I no parlo només d’orgull per l’èxit o pels premis, sinó per estar posant al món produccions amb les quals et sents alineada, que pots ensenyar amb dignitat i satisfacció.
També hi ha una motivació molt clara que té a veure amb la professionalització del sector. Per mi, una de les coses més importants és que la gent que participa en un projecte cobri. Que es pugui viure d’això. Ja hi ha massa ficció que es fa sense pagar o sense condicions dignes, i el repte —i la motivació— és construir una indústria sòlida, on es puguin fer coses que ens agradin, però també pagar les factures a final de mes.
Això és el que em dona sentit: poder fer el que m’apassiona, però també contribuir a un model més sostenible i just per a tothom que hi treballa.
- Quin consell donaries a un productor que estigui començant?
Li diria, sobretot, que no es desinfli ràpid. Aquesta és una carrera llarga, que es construeix esglaó a esglaó, i que necessita temps, paciència i molta persistència. Veig molts productors joves amb molt de talent que, per manca de base econòmica o d’estructura, acaben abandonant al cap de dos anys, i és una llàstima, perquè podrien aportar moltíssim al sector.
Per això, crec que és clau tenir una base sòlida. Ja sigui buscant una via d’autofinançament o una altra activitat que permeti sostenir-se mentre es construeix el camí en la producció. No és realista començar a produir sense cap estructura ni recursos i esperar que tot funcioni. Cal construir els fonaments, encara que siguin petits, abans d’aixecar cap projecte.
També m’he trobat amb figures de “productors executius” que en realitat no tenen empresa ni capacitat de finançament, i això genera confusió. Produir requereix estructura, compromís i realisme. Pots ser creatiu i arriscat, però sense perdre de vista que aquest ofici també necessita ciments ferms per poder créixer i sostenir-se en el temps.
9. Has participat, com a productor emergent, en la incubadora de productores Producers Meet Producers (PMP); perquè recomanaries als productors emergents que hi participin?
Sens dubte ho recomanaria, perquè és una eina molt potent per a productors emergents. D’una banda, t’ajuda a assentar el projecte que estàs treballant amb una mirada més sòlida i experimentada. En el meu cas, vaig tenir la sort de comptar amb la Paloma com a mentora, i va aportar moltíssim al desenvolupament del projecte. L’experiència és un grau, i tenir algú amb trajectòria que t’acompanyi et fa créixer molt ràpidament.
D’altra banda, Producers Meet Producers genera sinergies reals. Potser el projecte que presentes inicialment no tira endavant amb la persona amb qui et connectes, però aquesta relació pot obrir-te portes a col·laboracions futures. De fet, a nosaltres ens ha passat: el projecte amb la Paloma no va tirar, però a partir d’aquell moment vam començar a treballar juntes en altres coses.
En aquest sector, res és en va. Tot suma, i aquesta mena d’iniciatives poden marcar la diferència.
Orgullosa estic de la meva amiga Cristina, que no ha deixat mai de posar esforç, dedicació i sobretot il.lusió amb cada projecte que ha dut a terme.
Proud of you