El Valor de les sòcies

Entrevista a David Aymerich (Ayhe Productions)

28 d’abril de 2022.

Des de Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC), apostem per visibilitzar a professionals de la producció en actiu, mitjançant entrevistes. L’objectiu és conèixer amb profunditat l’actualitat i el futur de la producció audiovisual des del punt de vista de les productores sòcies.

Avui tenim el plaer de xerrar amb en David Aymerich, productor de Ayhe Productions.

 

  • Parla’ns una mica de la historia de la vostra productora i de quina és la vostra línea editorial.

 

Bé, nosaltres vam començar amb una proposta propia meva, també com a Director i Guionista, l’any 2014. Era el meu primer llargmetratge, que era El Dulce Sabor del Limón, que en aquest cas era autofinançat, i que vaig realitzar en paral·lel amb la carrera de Comunicació, que és el que estava estudiant. Aquest va ser l’inici de tot plegat. Inicialment jo no em volia especialitzar com a productor, suposo que perquè em quedava com una cosa més llunyana i desconeguda. Des de petit em volia dedicar al cinema, però a la part més visible del cinema, que sempre són els actors o els directors, i jo en aquell moment volia dirigir. Llavors tot i que vaig acabar dirigint la pel·lícula, també vaig haver de produir-la. La producció va ser un desastre perquè era molt jove, tenia 18 anys. A partir d’aquí va començar tot plegat, des d’aquest primer llargmetratge vaig seguir escrivint i provant projectes, i poc a poc vaig anar veient que tot i que els meus projectes anaven sortint i funcionaven millor que d’altres, que això és una cosa molt comuna en la nostra professió, sí que és veritat que vaig anar veient que se’m donava millor i m’agradava més produir, poder estar al servei de les ments creatives, que són els guionistes i els directors i les directores, que no pas proposar històries.  Això em permetia explicar més històries al llarg de l’any i tenir el control de com dur a terme aquestes històries. I així és una mica com poc a poc vaig anar perfilant l’empresa fins que finalment vaig crear la productora a meitats de l’any 2020, ja que anteriorment treballava com a autònom. En mig de la pandemia vaig agafar i vaig dir: ara és la meva! i per sort tenia altres recursos que em permetien muntar l’empresa. 

 

Jo crec que la nostra línea editorial está prou clar des del punt de vista de que som joves, som una generació nova a nivell de les històries que volem explicar, que venim de l’entorn digital i per tant crec que la nostra línea va molt lligada a descobrir nous talents, tant en direcció com en les històries que volem explicar, que tinguin per una banda temàtiques socials i que per l’altre toquin temes d’actualitat, que ens emocionin i que ens facin entrar en histories innovadores. Intentem buscar nous directors i directores i històries d’autor, ja que creiem que és una forma de començar a competir i de explicar històries que tinguin veritat darrere d’elles.  

 

  • Que significa per tu ser productor/a? Quin valor aporta la tasca del productor independent al mercat?

 

Jo crec que ser productor és tenir cura de tot l’equip de qualsevol projecte, és a dir, per una banda hi ha una visió creativa què vols aportar al projecte, tot i que també hi ha molt tipus de productors. Hi ha productors que són més aviat comptables o que s’encarreguen de l’empresa més a nivell de finançament, d’altres que ens interessa més la part creativa. No és ni millor ni pitjor, simplement és diferent. Jo els números els treballo cada vegada més, però si que és cert que m’agrada implicar-me molt en quina història vol explicar el director o la directora i acompanyar-lo en tot el procés, és a dir ser partícip, poder ajudar-lo, poder detectar quines són les seves necessitats per poder facilitar-li les eines necessàries per dur a terme aquesta història. 

 

Jo trobo que el valor que aportem al mercat és ser capaços d’explicar noves històries d’autor amb una mirada personal i que siguin distintives. El cinema fa més de cent anys que està inventat, a més avui en dia amb el boom digital ja està tot explicat, llavors no és tant el que expliques com la manera en la que ho expliques, és a dir quina mirada li aportes tu a aquella historia que vols explicar. Això és el que crec que el mercat després necessita. Avui en dia tenim un mercat molt diversificat i això ens permet poder abarcar històries des de múltiples punts de vista que troben el seu públic, ja sigui a través de plataformes. les televisions, els cinemes, qualsevol espai de consum. 

 

  • Quina diries que és la situació actual de la producció independent?

 

A nivell nacional és difícil, ja que, almenys nosaltres, a nivell nacional no hem descobert la part del finançament privat, i trobo que la producció independent, malauradament, està molt lligada o a pressupostos precaris o a una clara dependència a les subvencions autonòmiques, estatals i televisions públiques, cosa que produeix que es ralentitzi més el procés del que voldries. Les convocatòries de subvencions estatals son anuals, almenys durant aquests últims anys ha sigut així, llavors això el que fa és que si no reps les subvencions o no arribes a temps a les convocatòries, tinguis que esperarte un any per tenir una nova oportunitat. Això el que fa és que quan ja tens la ruta creada pel projecte no sigui tan dramatic, però quan acabem de començar i a sobre no tens recursos per desenvolupar i apostes tot el teu temps i tot el teu esforç en un, dos o tres projectes, com a molt, fa que tinguis només una bala i és molt complicat. Quan tens només una oportunitat és més difícil tirar endavant el projecte.  Tot i així jo crec que a nivell europeu hi ha un mercat de coproducció molt interessant i que cada any pren més valor, sobretot gràcies al món digital, al networking, a videotrucades, desplaçaments cada vegada més econòmics, i que s’està generant aquesta ecletxa per al cinema independent, que malauradament crec que al nostre país no hi és tant, i això es deu tant a temes històrics com culturals. Pel·lícules que aquí són cinema independent o d’autor, a la resta d’europa o altres països li poden dir cinema comercial. Però jo crec que hem de seguir treballant, que oportunitats n’hi ha. Poc a poc i bona lletra però oportunitats n’hi ha més que mai, però també hi ha més competència i per tant s’ha de intentar sempre fer-ho el millor possible per a que el teu projecte sigui l’escollit. 

 

  • Que és el que et decideix entrar en un projecte?

 

El que em fa entrar en un projecte, i que és bastant comú en la resta de companys i companyes, és que el projecte t’enamori. Si m’ho haguessis preguntat fa uns anys quan tot just començava, t’hagués dit altres coses com que la història vengués o que fos una història espectacular. Però ara després d’haver treballat en varios projectes te’n adones que necessites molt de temps i treballar mà a mà amb un equip humà durant moltes hores i per tant es fa encara més important que estiguis enamorat del teu projecte. Això és el que nosaltres intentem fer ara, entrar en projectes que ens il·lusionin amb persones que comparteixin aquesta mateixa il·lusió pel projecte, ja que això és molt important. Tu pots estar molt compromès amb un projecte, però si la resta de l’equip no estan tan motivats o tan il·lusionats com tu, el projecte no avançarà amb tota la força amb què podria fer-ho. Això acabarà repercutint en el resultat final, en el teu estat anímic, en les relacions amb les persones. Per tant per mi lo més important és que la història em cridi l’atenció, que cregui que és una història que val la pena ser explicada i que l’equip humà que estigui al darrera, ja sigui els directors i directores com amb els guionistes o les guionistes, connectem i ens avinguem amb una idea de projecte comú, ja que al final tots podem llegir un guió i si el dirigissim tres persones diferents, sortirien tres pel·lícules diferents. Llavors cal crear sinergies, veure que estem tots en la mateixa pel·lícula i que estem disposats a pagar el preu que comporta estar compromesos amb aquest projecte, que al final és estar vinculats i treballar moltes hores amb molt d’esforç, moltes vegades a canvi de res, durant un, dos, tres anys o el temps que faci falta. 

 

  • De quina producció estas especialment orgullós i perquè?

 

Bé doncs potser és una mica tòpic però totes les produccions tenen el seu qué o allò que les fa interessants. Nosaltres ara tenim projectes més grans i més petits i de tots ells n’hem après alguna cosa. Tot i això sí que és cert que el meu primer llargmetratge, tot i que a nivell de producció no va ser el millor del món, ja que en aquell moment no tenia ni idea, sí que és cert que em van caure molts pals i en vaig aprendre moltissim i això m’ha ajudat molt. És cert que aquest primer projecte va sortir molt millor del que jo hagués imaginat, tot i que jo l’havia posat moltes ganes i hi confiaba molt. Amb el pas del temps me’n adono que va ser un projecte especial i que gràcies a la sort i a l’esforç d’un equip amb molt de talent, el projecte va poder sortir a la llum.  Jo crec que aquest és el projecte del que estic més orgullós, perquè és el que ens va obrir les portes i amb el que va començar tot plegat. Si aquell projecte no hagués sortit mitjanament bé no sé si estariem aquí tal i com estem, i jo considero que estem en una bona posició. Penso que el primer projecte va costar molt però va sentar la base per a que jo entengués que volia fer i com ho volia dur a terme, i això és el que el va fer especial. 

 

  • Quins són els principals reptes de ser un productor?

 

Crec que n’hi ha varis. És cert que com a productor, igual que el director, has de saber una mica de tot. Als directors se’ls hi diu que han de saber una mica de música, de fotografia, d’art, d’interpretació, de guió; i en el cas del productor jo crec que succeeix exactament el mateix. Per una banda has de tenir nocions de finances i comptabilitat, per tal de poder proposar projectes que siguin viables a nivell econòmic i dels quals en puguis obtenir un rendiment, no ens oblidem que ens volem dedicar a això, que no ho fem com a hobbie, sinó que és la nostra professió. Però d’altra banda has de tenir criteri propi, has de conèixer totes les etapes de la producció d’una pel·lícula. Des de la preproducció on has de saber detectar les necessitats del guió, si el guió funciona o no, perquè no funciona aquesta història o quines eines pots donar al director o al guionista per acompanyar-lo, fins a la postproducció. A més crec que el factor psicològic juga un paper important, ja que tu com a productor ets el que està al càrrec dels comptes, de que la producció avanci a bon port, que al final gestiones un equip humà de moltes persones i has de ser bastant psicòleg per poder treballar amb tota aquesta pressió financera, tant com per poder treballar juntament amb tot l’equip i poder donar-los tot allò que necessiten. Finalment el productor també ha de tenir nocions de màrqueting, publicitat i comunicació per saber vendre el teu producte. Al final tu com a productor pots tenir una molt bona història però si no la saps posicionar, si no saps desenvolupar una bona estrategia per la teva pel·lícula, no la podràs col·locar tan bé com podries fer-ho si coneguessis aquestes nocions. 

 

  • Quina és la teva motivació per seguir treballant en aquest sector?

 

La nostra professió és molt dura, però jo crec que la meva motivació es veure el projecte acabat després de tot el procés creatiu, que també el gaudeixes però d’una altra manera, ja que a vegades aquest procés creatiu pot ser dur i dolorós. Però al final tot ho compensa veure la pel·lícula acabada i projectada en un festival, una sala de cinema, una plataforma digital. Jo recordo en el primer llargmetratge quan el vam estrenar a sales, on jo anava a fer trobades amb el públic un cop acabades les projeccions, que va ser llavors quan va cobrar sentit tot l’esforç de tots els anys de feina. Quan veia que la gent havia comprat una entrada per veure la nostra pel·lícula em sentia recompensat. És una experiència curta però intentem que es repeteixi el màxim de vegades possible. A part el viatge també és emocionant, coneixes gent nova, nous companys amb els que treballar, diferents formes de fer, noves històries que explicar, i jo crec que la recompensa és la barreja de tots aquests sentiments. Són tot aquest cúmul d’experiències el que dóna sentit a tot el que fem. És a dir l’esperança de saber que tard o d’hora, d’una forma o altra, tots aquest projectes trobaran el seu espai i hi haurà públic disposat a veure’ls, ja que avui en dia públic n’hi ha de sobres. Això és el que ens manté amb ganes de seguir explicant històries. 

 

  • Quin consell donaries a un productor que estigui començant?

 

Jo no sé si sóc la persona més indicada perquè fa poc que he començat, potser si fos més gran si que em llançaria a la piscina. Tot i això crec que en els anys que portem hi ha una cosa clara i és que cal fer projectes propis, cal emprendre, no tenir por a fallar i que no tinguis por a invertir. Jo en la meva primera pel·lícula tenia uns pocs estalvis dels meus pares i dels meus avis per als meus estudis que per sort no van fer falta ja que quan va arribar el moment es van poder pagar tranquil·lament. Llavors me la vaig jugar i vaig agafar aquests estalvis per fer la meva primera pel·lícula. Cal tirar-se a la piscina encara que el resultat no sigui el desitjat ja que de tot s’aprèn i cal arriscar-se, començar amb projectes petits per agafar experiència. Això és així ja que després quan un busca incorporar-se en una productora per exemple, serà molt important que tingui un portfoli amb la seva feina, i això només es pot aconseguir rodant i atrevint-te. El nostre és un món molt pràctic i molt visual on val més la pena tenir projectes que es puguin ensenyar, que no pas un full on surti la teva experiència i les teves condecoracions. Aquesta és una professió que no entén de títols i per això cal practicar el màxim possible, cal fer projectes de la màxima qualitat possible, i a partir d’aquí compartir-los amb els demés per tal que vegin com treballes per a despertar-los ganes de treballar amb tu o de contractar-te si fos el cas. Això és al final el que t’obrirà més portes. També és veritat que si curses estudis especialitzats en comunicació audiovisual pots arribar més fàcilment a obrir-te un forat al món del cinema, però hi ha moltes altres vies per arribar-hi. 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *