Des de Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC), apostem per visibilitzar a professionals de la producció en actiu, mitjançant entrevistes. L’objectiu és conèixer amb profunditat l’actualitat i el futur de la producció audiovisual des del punt de vista de les productores sòcies i altres empreses i agents que formen l’òrbita PAC.
Avui tenim el plaer de xerrar amb David Ciurana, de la productora Fosca Films. També ocupa la posició de vicepresident i secretari de l’actual Junta Directiva de PAC.
- Parla’ns una mica de la història de la teva productora i de quina és la vostra línia editorial?
La meva productora, que en aquell moment tenia un altre nom, va ser constituïda l’any 2000, amb l’objectiu de dur a terme els meus projectes com a director-guionista. Durant els inicis de la productora vam treballar en diferents curtmetratges i vam rodar una pel·lícula que es diu “Todo está en el aire”, un film independent i de molt baix pressupost. L’any 2008 vam plantejar un canvi estratègic canviant-li el nom de la productora, que es va convertir en Fosca Films, i vam obrir-nos a produir projectes de tercers.
A partir de llavors hem fet curtmetratges i llargmetratges, dirigits per altres autors. Entre produccions i coproduccions diria que portem 8 llargmetratges, 5 curtmetratges, i vam participar minoritariament en una sèrie documental.
D’altra banda la nostra línea editorial és bastant eclectica. Fem de tot, no ens agrada centrar-nos en un gènere, ni en tipus d’històries, sino que ens ha d’agradar la proposta. Si ens agrada la història, el guió, l’equip, i veiem que els autors ho poden i volen tirar el projecte endavant, nosaltres ens apuntem.
També cal dir que tal i com estan les coses, tampoc pots ser super selectiu Tot i això des de Fosca Films sempre apostem per el contingut de qualitat.
- Què significa per a tu ser productora? Quin valor aporta la tasca d’una productora independent al mercat?
Per una banda crec que hi ha un gran desconeixement sobre que és un productor i quines tasques desenvolupa durant tot el procés de desenvolupament i posterior rodatge del projecte. Per mi la figura del productor duu a terme diferents rols. A part de la tasca de tirar endavant, i fer que es materialitzi un projecte, crec que el productor ha de provocar a l’autor per a que aquest vagi al límit. Cal que el productor porti al creador a desenvolupar la seva història, sense que aquest, en un principi, es posi limitacions de cap tipus. Posteriorment, el productor, haurà de fer entendre als creadors, el que es pot aconseguir amb els recursos disponibles.
Crec que és millor començar amb el màxim exponent del teu projecte, i poc a poc anar-ho rebaixant, buscant solucions creatives per a perdre el mínim possible respecte la idea original. Cal fer entendre als creadors, que aquests límits materials que no ens permeten fer tot el que volem, són positius. ja que delimiten i individualitzen el projecte que estas duent a terme.
Sobre el valor que aporta el productor independent, crec que aporta una visió diferent, una pluralitat de contiguts, un criteri diferent, més basat en la qualitat i la innovació, aporta també diversitat cultural en les produccions audiovisuals.
El productor independent crec que aporta una visió diferent, una pluralitat de contiguts, un criteri diferent, més basat en la qualitat i la innovació, aporta també diversitat cultural en les produccions audiovisuals.
- Quina és la situació actual de la producció independent?
Crec que estem en una situació post pandèmia que encara té els seus efectes en la situació actual. Crec que tot el que està passant avui en dia s’ha d’entendre des d’aquest prisma. Tot i això, actualment hi ha una sensació molt positiva de la situació de l’audiovisual, degut a que hi ha molta activitat. Això es tradueix en que hi ha molt service, molts rodatges, feina i bons resultats en algunes produccions.
Políticament també sembla que finalment s’aposta per el sector audiovisual com a sector estratègic. Tot això genera una sensació positiva. No obstant, la situació segueix sent difícil. Hi ha molt productors que els hi costa aixecar projectes. El sector segueix estant infrafinançat públicament, tant les ajudes de les institucions, com les inversions provinents de les televisions, segueixen sent insuficients. S’han perdut oportunitats, com el fet de obligar a les plataformes a invertir més capital en les produccions europees, espanyoles o catalanes.
Per tant per mi la situació ha millorat, respecte a com estavem en el passat, però segueix sense ser fàcil sobreviure en aquest sector.
- Què és el que et decideix a entrar en un projecte?
Per entrar en un projecte, aquest m’ha d’atrapar. M’ha de captivar la història, el guió, i l’equip que el tirarà endavant. Nosaltres treballem tant amb equips consolidats com amb talent emergent, però cal que els realitzadors ens transmetin la passió, les ganes i la confiança que ells tenen en el seu projecte.
- De quina producció estas especialment orgullós i perquè?
Tots els projectes en els que hem treballat, tenen alguna cosa que ens fa sentir orgullosos. Tot i això, ara diría, Pájaros, pel·lícula que volem estrenar aquest any, que a més és una coproducció internacional. Pájaros és la segona coproducció internacional que fem, però és la primera com a productor majoritari. És un film dirigit per Pau Durà, i la nostra tercera col·laboració amb aquest director, ja que com deia, si ens agrada un autor, intentem seguir treballant amb ell.
Aquesta pel·lícula em fa sentir orgullós ja que és un projecte força complicat. Per començar és una road movie, que va des de València fins a Romania, i per tant l’hem rodat per tot europa gràcies a un equip molt gran i potent amb el que comptavem per al projecte. En quant a la història, també crec que és molt interessant, i a sobre compta amb dos grans actors per donar vida als personatges, com són el Javier Gutiérrez i Luis Zahera. Són un conjunt d’elements, com el fet de treballar amb un pressupost més elevat del que estem acostumats, que fa que avui en dia em pugui sentir orgullós d’aquesta producció.
- Quins són els principals reptes de ser productor?
Per mi el repte principal és sobreviure. Potser altres productors ja estan en altres nivells i per ells els reptes són els premis o els festivals que volen guanyar. Però per mi el repte principal és sobreviure, que vol dir, poder continuar l’activitat, seguir fent continguts, i treballar en la indústria. Això a la pràctica vol dir tirar endavant els projectes i aconseguir que es puguin materialitzar. Malhauradament coneixem a molta gent que s’ha quedat pel camí o que ha hagut de plegar. És un sector dur i costa seguir endavant projecte rere projecte.
- Quina és la teva motivació per seguir treballant en aquest sector?
Doncs per mi hi ha aquesta part, on en broma, et dius a tu mateix que si no fas això no sabries fer cap altre cosa. D’altra banda per mi la motivació també ve donada per la meva passió pel cinema. Desde petit que m’ha agradat molt el cinema i ja en aquell moment em preguntava com aconseguien fer aquelles pel·lícules que tan m’agradaven. Justament va ser aquesta curiositat la que va fer que poc a poc anés encaminant-me cada cop més cap a la idea de treballar en el món del cinema.
Més allà del tema més emocional i personal, crec que el cinema, i l’art en general, és una via tant per a coneixe’ns com a persones, com per a coneixe’ns com a societat. Gràcies a l’art pots entendre millor com funcionen els indivuidus i la societat. Al final tota representació artística neix d’individus que d’una forma o altra viuen en aquesta societat i per tant es mostren, de manera voluntaria o involuntaria, retrats personals i retrats socials. Les series estan funcionant molt bé ja que tenen molt d’aquest component de retrat. Tens més temps de pantalla per retratar els teus personatges i l’entorn on viuen. Penso en series com Mad Men o Los Soprano on els retrats de personatges i l’entorn cobren un pes molt important en la narrativa que proposen.
El cinema, i l’art en general, és una via tant per a coneixe’ns com a persones, com per a coneixe’ns com a societat. Gràcies a l’art pots entendre millor com funcionen els indivuidus i la societat. Al final tota representació artística neix d’individus que d’una forma o altra viuen en aquesta societat
- Quin consell donaries a un productor que estigui començant?
Doncs els hi diria que cal tenir perseverància, ja que crec que no sempre triunfen els més talentosos sinó els més perseverants. Moltes vegades et trobaràs en que la gent et diu que no els hi interessa o que no es volen involucrar amb el teu projecte, però tu has de continuar. Això em porta al segon consell que els hi donaria que és tenir paciència. Sobretot els joves tenen molta pressa; ja que llògicament acaben de sortir de les escoles o universitats i ja volen fer els seus primers projectes. Però cal que tinguin paciència, ja que encara que en el desenvolupament d’un projecte tot estigui anant bé, és un procés que porta un temps.
Finalment els aconsellaria tenir fortalesa, ja que et diran que no moltes vegades, i has d’aguantar i saber que el No, és circumstancial, és a dir potser una persona t’ha dit que no, però això no vol dir que el teu projecte sigui dolent, sinó que potser en aquell moment no l’hi interesa ja que es troba desenvolupant un altre projecte, o el projecte no s’adequa amb la seva línea editorial. Poden ser molts els motius per els que algú et diu que no, però cal escoltar-lo i entendre el feedback que t’estan donant en aquell moment.
- Has participat en diferents ocasions, com a productor consolidat, en la incubadora de productores Producers Meet Producers (PMP); perquè recomanaries als productors emergents que hi participin?
Els hi recomano participar del PMP ja que és una molt bona oportunitat per trobar-se amb productors amb experiència, que han desenvolupat projectes en tot tipus de formats. Gràcies a aquesta experiència que tenen et poden aconsellar moltíssim donant les eines necessàries per a que els productors emergents puguin desenvolupar els seus projectes. A més amb el PMP ja té molts casos d’èxit i això valida la necessitat de participar-hi ja que et pot ajudar molt a materialitzar un projecte.
La veritat és que és una oportunitat única per als productors emergents ja que existeixen molt poques incubadores dedicades exclusivament a la producció i a l’hora els productors emergents quan tot just comencen disposen de molt poques eines per a desenvolupar de forma correcte els seus projectes.
La veritat és que és una oportunitat única per als productors emergents ja que existeixen molt poques incubadores dedicades exclusivament a la producció i a l’hora els productors emergents quan tot just comencen disposen de molt poques eines per a desenvolupar de forma correcte els seus projectes.
