Fotografia de Daniel Escalé
El Valor de les sòcies

Entrevista a Eva Fontanals (Arpa Films)

Fotògraf Daniel Escalé

9 de novembre 2022,

Des de Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC), apostem per visibilitzar a professionals de la producció en actiu, mitjançant entrevistes. L’objectiu és conèixer amb profunditat l’actualitat i el futur de la producció audiovisual des del punt de vista de les productores sòcies.

Avui tenim el plaer de parlar amb Eva Fontanals, productora d’Arpa Films.

  1. Parla’ns una mica de la historia de la vostra productora i de quina és la vostra línea editorial.

A Arpa Films, ens especialitzem en la producció de documentals. Aquests documentals estan basats en fets que d’entrada tenen un interès periodístic, però nosaltres el que fem és posar en valor la part creativa del audiovisual. Els nostres documentals són peces creatives que s’estrenen als cinemes. El nostre últim projecte es diu Erasmus a Gaza, tracta sobre el primer estudiant europeu que va a fer l’últim any de medicina a Gaza, Palestina. Per fer-ho hem rodat aquest noi en el seu dia a dia per entendre com viu la realitat el nostre personatge. Quan vam estrenar la peça al Docs Barcelona, molta gent ens preguntava si era ficció. Això es perquè, primer, comptàvem amb un bon material d’entrada, el equip de rodatge tenia molt bon instint per col·locar la càmera. I segon, vàrem treballar molt el punt de vista i com explicar la historia, treballant molt el guió en muntatge. Els autors necessiten suport i acompanyament per transcendir el que han rodat i convertir-ho en un relat. D’aquí els consultors de guió en muntatge, l’assessorament del productor i muntadors. Vàrem arribar a 65 versions… Arpa s’ha especialitzat en això, en destil·lar la realitat fins a convertir-la en peça de creació potent, sense perdre en cap moment la seva veritat.

2. Que significa per tu ser productor/a? Quin valor aporta la tasca del productor independent al mercat?

Crec que pel·lícules com la d’Erasmus a Gaza, o altres films que he produït, no s’haguessin pogut fer sense la figura d’un productor independent. Moltes vegades els creadors amb els que treballo, tenen una visió molt periodística, dirigida cap al reportatge i als informatius. Això fa que la majoria de vegades necessitin un perfil com el meu, que els permeti treballar en aquestes peces tenint algú de referència que els ajudi a pensar en el projecte en termes més creatius. Al final fer un reportatge i fer un documental tenen necessitats molt diferents, i la figura del productor independent ha de ser qui guiï a la resta del equip cap a la consecució d’un projecte que es pugui difondre internacionalment.

 

Arpa s’ha especialitzat en això, en destil·lar la realitat fins a convertir-la en peça de creació potent, sense perdre en cap moment la seva veritat.”

 

 

3. Quina diries que és la situació actual de la producció independent?

Jo diria que la situació actual del productor independent a Espanya és molt precària. Molt precària perquè ni les televisions ni els òrgans de finançament com l’ICAA o com l’ICEC, estan seguint una política que sigui favorable per al productor independent. Estem treballant a còpia d’unes convocatòries que no se sap mai quan surten, ni amb quines bases surten, ni tampoc sabem quina dotació tenen, i normalment surten un cop al any. Això fa que avui en dia el productor independent sigui un productor de “guerrilla”. Tal i com estan les coses ens és impossible de programar res i això provoca que sigui tan complicat construir una indústria. En aquest moment estic co-produint amb productors francesos i alemanys, que saben quines convocatòries públiques hi hauran amb un any vista, amb quines bases, quina dotació tindran, i que o estan obertes de forma permanent o son, com a mínim, trimestrals.. Clar, això permet que puguis organitzar-te molt millor de que fem aquí.

D’altra banda sento que estem molt desprotegits. Per exemple en els casos de les televisions que fan contractes abusius, per un preu baixíssim, volen quedar-se tots els drets o demanen molts serveis addicionals obligatoris que costen diners i ells no paguen. El productor independent, avui en dia, se’l tracta amb poc respecte i no se’l té prou en consideració.

4. Que és el que et decideix entrar en un projecte?

Per a que jo entri en un projecte, m’he d’enamorar del que haig de fer. Això és així perquè moltes vegades acabes treballant en un projecte durant almenys tres anys, fent una feina molt dura. És per això que m’ha d’agradar la intenció amb la què es fa la pel·lícula, de la mateixa manera que m’han d’agradar els personatges. En definitiva, trobo que aquell projecte m’ha d’alimentar l’ànima. Hem de tenir en compte que no et donarà els diners que voldries, i per això has de buscar altres coses en els projectes on participes, quelcom que no sigui material, sinó més aviat vocacional. En El Cas Loveparade (2020), jo vaig entrar ja que era la única manera que els pares de les víctimes catalanes poguessin dir la seva. Els pares tenien molt clar que les seves filles varen morir per negligència de les institucions alemanyes, i això era un punt de vista completament diferent de la versió oficial. Amb el film Erasmus a Gaza, vàrem trobar una forma d’explicar aquest conflicte que ja porta 71 anys passant, des d’una perspectiva mai vista, la de la vida quotidiana i “normal” dels estudiants palestins.

 

“Al final fer un reportatge i fer un documental tenen necessitats molt diferents, i la figura del productor independent ha de ser qui guiï a la resta del equip cap a la consecució d’un projecte que es pugui difondre internacionalment.”

 

 

5. De quina producció estas especialment orgullós i perquè?

Estic orgullosa de totes, ja que totes tenen una història i cap d’elles ha sigut senzilla. Totes han costat sang suor i llàgrimes. El Cas Loveparade seguia un judici obert a Alemanya, el més gran que s’ha fet des del Judici de Nuremberg. Vam estar rodant durant anys, i a sobre vam entrar en pandèmia, i encara se’ns va complicar més el rodatge. Erasmus a Gaza, va ser molt complicat d’aixecar el finançament perquè és un conflicte que moltes televisions tenen vetat. En definitiva és un terreny molt complicat per a treballar-hi, i això fa que cada projecte que acaba sortint a la llum, sigui motiu d’orgull.

6. Quins són els principals reptes de ser un productor?

Jo crec que fem una feina que és impossible, ja que tothom, institucions i televisions, es guien pel modus operandi de ficció, on hi ha un guió tancat, uns actors i un equip contractat i una planificació exacte de producció. Els finançadors exigeixen saber com serà la pel·lícula, quina serà la historia, quan costarà, com es farà, etc. O sigui, ens demanen que fem previsions exactes i firmades de terminis, diners, llocs, persones, sobre fets reals que es produiran en un futur. El productor independent s’enfronta una realitat desconeguda i els finançadors li exigeixen que la tradueixi en certeses, quan de part seva no en donen mai cap ni se sap mai que faran i quan. És paradoxal.

El productor independent també es el que manté l’equip treballant i orientat a traves de totes aquestes incerteses. Som una mica com l’Ernest Shakleton, l’explorador polar, el nostre equip sempre està a punt de congelar-se per falta de fons i l’hem de portar a casa sa i estalvi.

7. Quina és la teva motivació per seguir treballant en aquest sector?

A mi sempre m’han agradat molt les històries i crec que sumat a la dificultat que té el sector, fa que quan aconsegueixes tirar endavant un projecte i estrenar-lo, obtinguis una satisfacció impossible d’aconseguir d’altra forma. És un repte enorme per lo que la recompensa, un cop acabat el projecte, emocionalment parlant, també és igual d’alta. Qui entri al sector pensant que farà diners, s’equivoca. Sent productor, lo més fàcil és arruïnar-se. Si tot va bé podràs viure de la teva feina. És per això que crec que la motivació ha de ser vocacional.

 

“El productor independent s’enfronta una realitat desconeguda i els finançadors li exigeixen que la tradueixi en certeses, quan de part seva no en donen mai cap ni se sap mai que faran i quan. És paradoxal.”

 

 

 8. Quin consell donaries a un productor que estigui començant?

Jo li donaria el consell de què busqués un productor més gran i què si pot que es posi les rodetes de la bicicleta. La majoria de coses que et puguin passar en el món de la producció, ja li hauran passat a la resta de productors. En definitiva en el sector de la producció hi ha un nivell de supervivència baix, hi ha un gran número de productores fallides i que han tancat, ja que és molt difícil el que fem. Per això recomano que busquin aconseguir el know how d’un altre productor que ja tingui experiència, i també que facin xarxa i que s’associïn. També li diria que cuidi al màxim el seu equip, quan et trobes un iceberg de cara, i produint documentals passa sovint, la unió fa la força, junts tenim més possibilitats d’èxit.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *