Des de Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC), apostem per visibilitzar a professionals de la producció en actiu, mitjançant entrevistes. L’objectiu és conèixer amb profunditat l’actualitat i el futur de la producció audiovisual des del punt de vista de les productores sòcies i altres empreses i agents que formen l’òrbita PAC.
Avui tenim el plaer de xerrar amb Ferran Audí, productor de Efímero Films.
- Parla’ns una mica de la historia de la vostra productora i de quina és la vostra línea editorial.
Efímero Films, neix en un inici com una associació sense ànim de lucre i com a Societat Limitada a Londres. . Tot i això, amb l’arribada del Brexit es va decidir paralitzar l’activitat per la incertitud que suposa. Actualment, ens trobem amb procés de reactivació de la seu britànica. En l’àmbit català Efímero sorgeix com una cooperativa, formada per gent de talent i amb inquietud creativa. Els fundadors d’aquesta som jo, Ferran Audi, el Montecarlo, el Bernat Aragonès i la Rosa María Fuster, i tenim la seu social al Berguedà, concretament a Saldes. Estem en procés de crear delegacions per diverses ciutats, en l’actualitat en tenim una a Madrid i n’acabem de consolidar una a Gósol, molt a prop d’on tenim la seu social.
Hem nascut amb la vocació de ser una productora de contingut. Amb la voluntat de tenir una línia editorial molt internacional, que ens permet treballar coproduccions d’arreu del món. Les nostres àrees geogràfiques d’interès són tres, la Unió Europea, Amèrica Llatina i l’Arc Mediterrani, encara que no ens volem limitar. Actualment, ens trobem en una coproducció amb Portugal i Moçambic, on es parla del procés d’independència d’aquest últim.
Sempre busquem que els nostres projectes tinguin algun component digital i transmèdia, treballant el contingut de manera orgànica, on d’una mateixa idea es puguin explorar el màxim nombre de possibilitats, generant així diversos projectes que es complementen.
Cal dir que mai ens ha suposat un problema treballar diferents gèneres o formats, volem desenvolupar tota mena de copyrights i autories trasnmedia, també tirar endevant projectes. En l’actualitat estem treballant amb un projecte que ens toca de prop per la proximitat, la creació del Centre Internacional pel Desenvolupament Audiovisual del Pedraforca (CIDAP), un laboratori amb diverses líneas editorials. . Ara ens trobem centrats en una d’aquestes que té un caràcter euroregional, que consisteix a desenvolupar tota mena de projectes, sense limitacions de formació, formats, gènere o provinença, però sí que s’exigeix que la temàtica ha d’estar relacionada amb la cultura de l’Euroregió, Occitània, Catalunya i les Illes Balear. Han arribat més de 30 projectes de tot arreu, però només hi ha capacitat per 9, per a pròximes edicions esperem que aquest número augmenti, però sense arribar mai a la massificació; busquem qualitat per damunt de quantitat i portar a terme un assessorament altament personalitzat i fet a mida.
Finalment vull destacar que tenim una relació simbiòtica amb la productora de postproducció Antaviana Films, molt reconeguda a escala nacional, ens agrada explorar junts les capacitats que tenen les noves tecnologies i els avenços tecnològics, en la narrativa i en el format d’explicar històries. Hem fet ja una sèrie d’experiments amb realitat virtual, també hem creat una iniciativa que es diu Cinema Efímer, que consisteix crear tota classe de continguts per entorns digitals que es poden consumir en streaming al moment, i es produeixen i es post produeixen en directe.
Sempre busquem que els nostres projectes tinguin algun component digital i transmèdia, treballant el contingut de manera orgànica, on d’una mateixa idea es puguin explorar el màxim nombre de possibilitats, generant així diversos projectes que es complementen.
- Que significa per tu ser productor/a? Quin valor aporta la tasca del productor independent al mercat?
Tot, tal com jo ho entenc, i tenint en compte d’on vinc, la meva base i que soc actor, el productor es dedica a intentar portar a terme el que és possible, trobant les maneres en les quals pugui fer que passi. Ser productor és ser un mag, en el sentit etimològic de la paraula, ja que els mags el que feien era això, fer que el que fos possible, passés. Ser productor és una feina molt creativa, no necessàriament lligada amb els números, encara que els diners són importants. Per ser productor no és necessari ser economista, però si disposar d’un bon financer, un productor ha de rodejar-se d’un bon equip i tenir una visió general del projecte.
El productor independent el que aporta al mercat és justament coses noves, s’encarrega d’obrir nous camins, arriscant-se, descobrint nou talent, noves històries, noves maneres de narrar aquestes històries i nous formats.
Ser productor és ser un mag, en el sentit etimològic de la paraula, ja que els mags el que feien era això, fer que el que fos possible, passés. Ser productor és una feina molt creativa, no necessàriament lligada amb els números, encara que els diners són importants
- Quina diries que és la situació actual de la producció independent?
La situació de les productores independents en l’àmbit català, amb relació a la situació a escala nacional, és pitjor per un tema econòmic, ja que l’economia és molts cops el motor dels projectes, però també sempre hi ha una part cultural i de voluntat. El públic està canviant la seva forma de consumir i el que vol és que li expliquin les coses de formes diferents. En l’àmbit català tenim un problema d’estancament, la internacionalització no acaba de funcionar, no sabem com posicionar-nos, no existeix varietat i això no sé si es falta de visió o d’ambició. Tenim un sector, em nego a dir-li indústria, molt reaccionari i molt conservador amb molta por a la innovació, jo com a professor d’interpretació a l’Institut del Teatre m’agrada estar en contacte amb les noves generacions i el que em dono compte és sovint no se senten identificats amb les propostes audiovisuals que se’ls hi ofereix.
- Que és el que et decideix entrar en un projecte?
Dues coses.
Per un costat, la viabilitat econòmica s’ha de tenir en compte, si pot portar diners o no, per embarcar-nos en projectes tenim en compte si compensa l’esforç amb relació a la recompensa econòmica. Però no sol ser el motiu principal pel qual ens endinsem en un projecte.
El motiu principal, són les històries, el seu potencial i si ens atreuen, però sempre tenint en compte si podem aportar alguna cosa o jugar un paper necessari. Som una cooperativa i aquest és el nostre paper.
- De quina producció estas especialment orgullós i perquè?
Li he donat moltes voltes a aquesta pregunta, i porto gairebé 40 anys produint, des que vaig sortir de l’institut del teatre, en diversos àmbits, he produït a Londres, a Paris… sempre he estat produint, espectacles en viu o des de fa més poc, peces audiovisuals. Però tornant a la pregunta, no estic especialment orgullós de cap, me les estimo totes inclús les que han estat grans fracassos. Sobretot aquestes, ja que he après molt, i tinc la sort de sempre haver fracassat de bona fe, pensant que allò que feia estava bé, però que segurament no era el moment. Igual que no estic orgullós de cap per sobre les altres, sé que no he fet res del que m’hagi d’avergonyir com a tal, i sempre he après.
Soc una persona exigent i sempre crec que es pot fer millor, el que fa que sempre em quedi insatisfet, és per això que se’m fa impossible sentir orgull pels projectes que ja he realitzat, si he de dir un segurament serà sempre el proper projecte que vaig a fer.
El que sento pels que ja he fet és amor per la dedicació que els hi he posat i el que m’han retornat, en canvi, els que encara no he començat, com tinc una aquesta incertesa d’un nou projecte, sento l’orgull per iniciar-los.
Soc una persona exigent i sempre crec que es pot fer millor, el que fa que sempre em quedi insatisfet, és per això que se’m fa impossible sentir orgull pels projectes que ja he realitzat, si he de dir un segurament serà sempre el proper projecte que vaig a fer.
- Quins són els principals reptes de ser un productor?
El principal repte per mi és viure en la incertesa, tornant a l’afirmació que he fet abans, un productor ha de ser un creador, per això és important rodejar-te d’un bon equip creatiu, que hi hagi comunicació i que es complementin. A tot creador el que més ens pot costar és aquest punt de viure en la incertesa, perquè és el punt on més vulnerables ens sentim, però a la vegada si poguessis saber el que vas a fer possiblement no ho faries, perquè si ja saps el resultat, perds una mica l’al·licient de l’aventura.
Admetre també que als productors, dintre d’una tradició molt patriarcal i masclista, se’ls demana que ho sàpiguen tot i no tinguin por a res, i a vegades s’ha d’admetre que hi ha coses que un no sap i s’ha d’anar a buscar a les persones correctes per dur a bon port. Molts cops renunciar a l’ego, i reconèixer el que no saps és molt complicat, ja que aquest no saber es confon amb debilitat, por o covardia i res més lluny de la veritat: cal ser valent, honest i humil per reconèixer que no saps o que no ets el més indicat per dur a terme un projecte.
Ressaltar que el que fem és molt efímer, pot sortir bé o pot sortir malament, però jo trobo un gran consol en aquesta qualitat, és aquí on potser està la seva gràcia o la seva virtut.
A tot creador el que més ens pot costar és aquest punt de viure en la incertesa, perquè és el punt on més vulnerables ens sentim, però a la vegada si poguessis saber el que vas a fer possiblement no ho faries, perquè si ja saps el resultat, perds una mica l’al·licient de l’aventura.
- Quina és la teva motivació per seguir treballant en aquest sector?
L’aventura i trobar nous reptes, ja que això delimita el que soc capaç de fer i, per consegüent, qui soc. És la manera d’explorar les teves possibilitats vitals, els reptes te’ls poses tu, jo abans d’acabar la meva etapa d’estudiant a l’institut del teatre ja tenia una productora, res que no s’hagi fet abans, però sempre he admirat molt les persones que han estat valentes en aquest sector i s’han arriscat, actors com jo que han tingut també la necessitat d’explicar històries i de forma natural han esdevingut productors. Jo no sé si tinc el mateix talent que ells, però he volgut seguir els seus passos. Crec que en el món anglosaxó s’arrisca més, tot i que aquí també es faci, no és tan habitual, crec que és una cosa que cada cop passarà més, la gent que té la necessitat d’explicar històries no només són els directors.
- Quin consell donaries a un productor que estigui començant?
En donaria tres, emulant el Fernando Fernán Gómez, resistir, resistir i resistir, que no vol dir tossuderia, no vol dir ser obtús, vol dir tenir aguant i saber-se adaptar. Una cosa que m’atrau molt del cinema és treballar de forma transfronterera, soc trilingüe de naixement, parlo català, castellà i francès, i vaig incorporar l’anglès molt d’hora, sempre m’he mogut en contextos multiculturals, i això fa que en el cinema m’enamori, aquesta capacitat de ser oberts i treballar amb gent molt variada per un mateix objectiu. El primer curtmetratge que vaig fer ja incorporava aquesta característica, l’actriu era britànica, nosaltres d’aquí, el càmera d’Amèrica Llatina.
