Entrevistes Sòcies

Entrevista a Montse Triola (Andergraun Films)

28 de desembre 2023,

 

Des de Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC), apostem per visibilitzar a professionals de la producció en actiu, mitjançant entrevistes. L’objectiu és conèixer amb profunditat l’actualitat i el futur de la producció audiovisual des del punt de vista de les productores sòcies i altres empreses i agents que formen l’òrbita PAC.

Avui tenim el plaer de xerrar amb Montse Triola productora de Andergraun Films.

  1. Parla’ns una mica de la historia de la vostra productora i de quina és la vostra línia editorial.

 Al voltants de l’any 2000 (potser un xic abans) vam decidir crear, juntament amb l’Albert Serra, una productora cinematogràfica, sense haver tingut abans mai cap contacte amb el món del cinema, només amb la idea que la tecnologia digital podia facilitar molt les coses. En aquell moment encara no sabíem com produir, però ja d’entrada teníem clar que ens volíem aliar amb productors internacionals, ja fos per rebre assessorament o per tenir-los d’aliats actius del projecte amb el que volíem començar. Estàvem rodant Honor de cavalleria i havíem trucat a moltes portes d’algunes productores catalanes que coneixíem o havíem investigat (que, evidentment, no es van interessar pel projecte). Aleshores vam decidir contactar quasi per casualitat amb el productor francès  Jaques Bidou que vivia prop d’on rodàvem. Ens va aconsellar, cosa que en aquell moment no vaig entendre però anys més tard sí, que ens produíssim nosaltres mateixos. Així doncs vam començar a fer-ho sense saber-ne gaire. De fet només vam trobar coproductors nacionals amb qui associar-nos un cop la pel·lícula ja va estar acabada i van poder veure el resultat. Les imatges van portar Notro Films (actual A Contracorriente) i Eddie Saeta a interessar-se pel que fèiem, incorporant-se a la postproducció, distribució etc.

Quan Honor de cavalleria fou seleccionada a la Quinzaine des Réalisateurs del Festival de Cannes, se’ns van obrir les portes a la coproducció internacional que tan havíem anhelat (amb França).

Som una productora independent amb seu a Barcelona i Banyoles. Ens centrem en desenvolupar cinema d’autor i coproduccions internacionals. Ens hem consolidat a nivell internacional amb les pel·lícules d’Albert Serra i recentment hem coproduit altres directors prestigiosos que admirem, com Lav Díaz o Alain Guiraudie. Hem dut a terme amb èxit coproduccions amb socis de França, Portugal, Alemania, Canadà, Romania, Regne Unit, entre d’altres.

  1. Que significa per tu ser productor/a? Quin valor aporta la tasca del productor independent al mercat?

Ser productora és conèixer a fons les possibilitats reals de portar a terme un projecte cinematogràfic propi. Estàs obligada (si més no, jo) a tenir moltes ganes d’investigar i fer un pas més enllà en el món del cinema de la mà d’un director o una directora a qui admires. És necessari també entendre el mercat, el camp de finançament nacional, internacional i el públic. El productor ha de ser conscient que cal portar a terme el projecte, al final un projecte en preproducció és un somni que el productor ha d’anar baixant a terra i fer-lo realitat.

 

“Ser productora és conèixer a fons les possibilitats reals de portar a terme un projecte cinematogràfic propi. Estàs obligada (si més no, jo) a tenir moltes ganes d’investigar i fer un pas més enllà en el món del cinema de la mà d’un director o una directora a qui admires.”

 

  1. Quina diries que és la situació actual de la producció independent?

Ara amb la nova Ley del Cine, el tema de les plataformes i les televisions ens està fent mal,  ja que abans ho teníem molt més fàcil per accedir a produir amb plataformes o televisions. Ara amb aquesta nova llei, ens han posat més dificultats, i això ens deixa una mica desemparades, com a productores independents, ja que és necessari poder comptar amb aquest suport per endavant perquè això et dóna punts a les ajudes públiques.

Apart la intensitat d’ajuda pública aquí continua essent inferior a la d’altres països europeus, fet que dificulta  també enormement les nostres produccions.  Aquesta intensitat s’adequa poc a la realitat,  donada la situació actual del mercat pel cinema d’autor més innovador. La promoció del cinema d’autor independent, mica en mica ha millorat, però encara estem molt lluny d’altres països com França o Portugal. A França passa una cosa molt interessant que és que una part de la recaptació va al finançament i amb això es crea un sistema que s’autoalimenta. A més cal destacar que les polítiques culturals han permès que l’interès general de la societat francesa pel cinema independent sigui més rellevant que en altres llocs.

  1. Que és el que et decideix a entrar en un projecte?

El que a mi em fa entrar en un projecte és el repte de crear alguna cosa amb la que tens un feeling especial i que sigui original, que no s’hagi vist abans (en la mesura del possible). Penso que com a productora sempre has de tenir una bon feeling amb allò que vols produir, una bona intuició, encara que sigui la idea més boja del món. Més d’una vegada m’han dit que sóc molt punky, però en realitat jo no ho soc gens, però penso que haig de lluitar per què allò en el que crec es pugui realitzar.

És veritat que he agafat projectes en els que he cregut molt i al final no s’han pogut dur a terme,  però confio en fer allò que em motiva, i si vull fer per exemple una pel·lícula amb en Jean Pierre Léaud doncs perquè no?… Si ell no ho vol ja m’ho dirà, però de bones a primeres no et pots tancar cap possibilitats. Fa temps vam voler treballar amb el Jim Carrey i va ser impossible. Bé, almenys ho vam intentar.

  1. De quina producció estàs especialment orgullósa i perquè?

N’hi ha una en especial (Singularity) que m’agrada molt, però em passa sempre que quan n’acabo una de nova, aquella esdevé la meva preferida.

A nosaltres, Andergraun Films, moltes vegades ens encarreguen projectes des del món de l’art que no tenen res a veure amb l’estètica ni la manera de fer del cinema. La llibertat d’experimentar és molt més gran en el món de l’art, molt més que al cinema on tot está més reglat i controlat perquè els pressupostos són més elevats. Quans ens encarreguen alguna obra des del món de l’art, però, ens focalitzem principalment en la part narrativa perquè allà no és habitual.

Sobretot pel rodatge i per com la vam fer, la meva pel·lícula preferida és Singularity. Aquest film es va fer per al Pavelló Català de la Bienal de Venecia on cinc pantalles reproduïen la pel·lícula simultàniament.

Tot i això com et deia abans, sento que cada cop que acabo una producció, aquella és la meva preferida. Sobretot perquè totes t’acaben donant alguna cosa inesperada, ja sigui en el cas de la investigació prèvia i també durant la pel·lícula. Treballes temes nous en cada film i vas avançant per etapes i al final ja has fet aquella pel·lícula que volies fer sense adonar-te’n. És per això que ara et diria que la pel·lícula de la que estic més orgullosa és Pacifiction, pot ser és la més complexa, la més inesperada en la seva forma final i la que ens va portar a Competició a Cannes.

  1. Quins són els principals reptes de ser un productor?

Doncs aconseguir que la obra existeixi, per no perdre el temps s’ha de treballar en projectes que acabaran existint. S’ha de pensar a nivell internacional per aconseguir que el film tingui la màxima difusió. El mercat internacional és competitiu però molt gran, ja que s’ha d’invertir molt en promoció, has d’anar posicionant-te respecte a la resta de competidors, però els projectes singulars hi tenen cabuda. Quedar-se només amb el mercat nacional penso que es perjudicial. Pacifiction s’ha venut per tot arreu i n’estem molt contents. En part això és degut a que vam  estrenar el film al Festival de Cannes.  Nosaltres quan ens van dir que la pel·lícula s’estrenaria a la Selecció Oficial a Competició del festival ens va sorprende, ja que no és una pel·lícula comercial. És un thriller, passa a la Polinesia, però no deixa de ser un film d’autor bastant radical.

 

“S’ha de pensar a nivell internacional per aconseguir que el film tingui la màxima difusió. El mercat internacional és competitiu però molt gran, ja que s’ha d’invertir molt en promoció, has d’anar posicionant-te respecte a la resta de competidors, però els projectes singulars hi tenen cabuda.”

 

  1. Quina és la teva motivació per seguir treballant en aquest sector?

Bé de fet ara m’enganxes una mica esgotada, però per mi el més important és participar en una pel·lícula que pugui passar a la història, que existeixin més enllà d’un mateix. Trobo una gran gratificació a l’hora de crear equips que comparteixin aquesta passió amb tu. Això fa que el procés sigui únic. També és una sensació realment espectacular quan et despertes al matí, encens l’ordinador i comproves que varies de les pel·lícules que has produït es projecten el mateix dia en diferents llocs del món. Sobretot quan les coses surten d’aquí, d’un lloc molt petit i amb un equip molt genuí.

  1. Quin consell donaries a un productor que estigui començant?

Que s’ho repensi i faci una altra cosa, que encara hi és a temps a canviar de camí. És massa complicat i és molt dur produir projectes propis, sobretot econòmicament. Jo sóc molt partidària del “fer-s’ho tot un mateix”, per poder arribar a satisfer els teus desitjos creatius

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *