3 d’abril 2024,
Des de Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC), apostem per visibilitzar a professionals de la producció en actiu, mitjançant entrevistes. L’objectiu és conèixer amb profunditat l’actualitat i el futur de la producció audiovisual des del punt de vista de les productores sòcies i altres empreses i agents que formen l’òrbita PAC.
Avui tenim el plaer de xerrar amb Norbert Llaràs productor de Alhena Production.
- Parla’ns una mica de la història de la teva productora i de quina és la vostra línia editorial?
Vaig entrar en el món de la producció una mica abans de l’any 2000, gairebé de manera accidental, és a dir sense tenir-ho previst, i amb un total desconeixement del sector. La meva primera experiència en la producció va ser treballant a Zip Films, fins que el 2014 vaig crear la meva productora, Alhena Production com un projecte propi i vital amb l’experiència acumulada durant aquests 14 anys.
D’entrada diria que a Alhena Productions no tenim una línia editorial marcada o limitadora ja que treballem en diferents formats i gèneres. Al final intentem produir aquells continguts que ens agraden o sobre els que tenim una convicció ferma de que s’han de produir. Si mirem el nostre historial de produccions veiem que totes són molt diverses i variades. Hem fet series documentals, pel·lícules històriques, comèdies negres o fins i tot, en aquest moment estem treballant en un projecte d’animació per adults.
2. Què significa per a tu ser productora? Quin valor aporta la tasca d’una productora independent al mercat?
Procuro donar sentit al fet de ser productor i ho visc com un elogi de viure, com diu el poema de Joan Maragall. En el meu cas en el propòsit de ser productor hi ha la voluntat d’estimar allò que fas, el teu ofici, però també la teva vocació, pensant sempre que allò que estàs fent és molt important, que al final és el teu granet de sorra per salvar la humanitat. Potser és una visió una mica romàntica, però es la forma en la que entenc la producció, sobretot independent. Perquè només la producció independent aporta llibertat creativa i diversitat cultural. Dos aspectes que son cabdals per a la riquesa cultural d’un país.
En el meu cas en el propòsit de ser productor hi ha la voluntat d’estimar allò que fas, el teu ofici, però també la teva vocació, pensant sempre que allò que estàs fent és molt important, que al final és el teu granet de sorra per salvar la humanitat.
3. Quina és la situació actual de la producció independent?
Penso que la producció independent es troba davant d’una gran amenaça. Al final la producció independent no està aïllada de la resta de coses que passen al món. De fet a través de la cultura, i per tant l’audiovisual, es reflexa la societat, és a dir allò que està passant, permetent dur a terme reflexions al voltant d’aquesta. Tant és així que la producció audiovisual també està en perill de perdre la diversitat cultural que aporta a la societat. Aquest fet segurament s’ha produït arrel dels models de negoci dels gegants econòmics. En el nostre cas, per exemple, les plataformes són, o poden arribar a ser, autentiques amenaces. Al final com menys agents finançadors i finestres hi hagi, menys divers és el contingut que podem oferir, hi ha més dependència i es perd llibertat. Això provoca que el producte cada cop sigui més mediocre ja que està pràcticament produït en cadena com si fos una espècie de fordisme aplicat a la producció audiovisual.
4. Què és el que et decideix a entrar en un projecte?
Una mica el que comentava abans. Per entrar en un projecte m’he d’enamorar d’aquest. No obstant és impossible acabar fent, malauradament, tots aquells projectes dels que t’has enamorat.
També entro en aquells projectes que penso que val la pena que siguin explicats. Al final l’art té el valor de transformar-nos, així com de curar-nos les ferides, i per mi és important que el projecte tingui aquestes dues vessants, que pugui enamorar i que el que s’expliqui tingui algun valor, ja sigui emocional, intel·lectual o social.
5. De quina producció estàs especialment orgullosa i per què?
Em costa dir-ne només una. En la meva època anterior, quan treballa a Zip Films, destacaria El Taxista Ful, o Joves. Aquestes dues pel·lícules plenes de risc i llibertat creativa. També sento orgull sobre aquells projectes que s’han executat i que contenen un alt valor de producció, ja que hi ha molta feina al darrera de les pel·lícules. Aquest és el cas del film La Dona de l’anarquista, una gran producció, amb temàtica històrica.
En el cas de les produccions d’Alhena Productions, em sento orgullós d’haver fet coses tant diverses com la sèrie documental Pirineus, les pel·lícules de’n Caye Casas, que són autèntiques joies, o el film Sense Sostre.
Sobretot em sento orgullós d’aquelles produccions sobre les que hem pres un risc, però teníem la convicció que no deixarien indiferent a ningú.
Al final cada projecte et deixa records, experiències i coneixences boniques, que no sempre es tradueixen a l’apartat comercial. Tot i això sempre dic que el millor projecte està pendent de fer.
6. Quins són els principals reptes de ser productor?
Evidentment el principal repte dels productors és el finançament, així com formar el millor equip possible per a cada projecte. Sempre hem de fer equilibris entre el que tenim i el que desitgem.
Paral·lelament cal estar atent per trobar bons continguts; una tasca que a vegades pot resultar un pèl atzarosa, però que normalment s’aconsegueix fruit d’escoltar molts projectes i bellugar-te pels mercats. A vegades t’inunden de projectes però has de saber triar, així com fer créixer aquells projectes pels que has apostat.
Un altre gran repte de la producció, que normalment als productors se’ns escapa, és la promoció. Fer una bona promoció del teu projecte és una part molt important del procés. Tot i això no penso que sigui una feina que només haguem d’assumir els productors, però cal veure com podem fer la millor promoció possible amb les eines que tenim al nostre abast. És molt important fer una bona promoció, així com trobar les finestres de difusió. Al final tot el que fem els productors és per ser compartit.
Al final com menys agents finançadors i finestres hi hagi, menys divers és el contingut que podem oferir, hi ha més dependència i es perd llibertat. Això provoca que el producte cada cop sigui més mediocre ja que està pràcticament produït en cadena com si fos una espècie de fordisme aplicat a la producció audiovisual.
7. Quina és la teva motivació per seguir treballant en aquest sector?
Explicar històries. Sempre hi ha noves històries que cal explicar i que ens poden ajudar molt, tant a nivell individual com col·lectiu. Ens poden ajudar a créixer, a entendre’ns com som, a superar adversitats, despertar el nostre esperit crític, etc. Al final l’art compta amb aquest poder romàntic de transformar de la societat. La nostra feina és la de comunicar, paraula que té la mateixa arrel que comunitat, ja que al final del que es tracta és de fer comunitat. La nostra feina és una feina per ser compartida.
8. Quin consell donaries a un productor que estigui començant?
Doncs que sigui molt pacient, que sigui tossut i sobretot que aprengui dels errors, dels propis i dels que hem comès els altres, que n’hem fet molts. Només amb els meus ja poden aprendre molt.
9. Has participat en diferents ocasions, com a productor consolidat, en la incubadora de productores Producers Meet Producers (PMP); perquè recomanaries als productors emergents que hi participin?
Els hi ho recomanaria ja que és una manera natural d’anar-se colant en el sector, de donar-se a conèixer. És una jornada per a perdre pors i aprendre molt. El Producers Meet Producers és l’espai més pràctic per passar aquest testimoni de coneixement, aquesta transmissió de coneixement que sempre diem des de PAC. Penso que és l’activitat estrella que fem a Productors Audiovisuals de Catalunya i tots els qui hi participem n’estem convençuts.
