7 de maig 2024,
Des de Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC), apostem per visibilitzar a professionals de la producció en actiu, mitjançant entrevistes. L’objectiu és conèixer amb profunditat l’actualitat i el futur de la producció audiovisual des del punt de vista de les productores sòcies i altres empreses i agents que formen l’òrbita PAC.
Avui tenim el plaer de xerrar amb Roger Corbi productor de Fishcorb Films.
- Parla’ns una mica de la història de la teva productora i de quina és la vostra línia editorial?
FishCorb va néixer en 2009, arran d’una producció que estava fent al Marroc, concretament la minisèrie de Ben Hur. Era una coproducció amb Antena 3, amb ABC d’Estats Units i amb Prosieben d’Alemanya. Arran d’aquesta producció em vaig associar amb un soci americà, que es diu Yan Fisher, amb qui compartíem la mateixa visió internacional del que volíem aconseguir. En aquell moment vam fundar l’empresa.
Sobre la nostra línia editorial en la producció en tenim dues perquè també tenim altres vies de negoci com és la distribució, i la creació de canals FAST.
La primera seria el vessant més romàntic d’explicar aquelles històries vinguin d’on vinguin i que sobretot compartim la mateixa visió del creatiu que a poder ser sigui tan director com guionista del projecte perquè per nosaltres és clau aquest perfil. Creiem amb la figura dels “storytellers o compte històries” que puguin portar a la pantalla aquelles històries que hagin sigut capaços d’escriure en un guió. La segona seria una línia enfocada en les necessitats empresarials dels nostres clients tant pel mercat nacional com a nivell internacional. Com som a la vegada distribuïdors i portem molts anys en el mercat internacional tenim capacitat de rebre oportunitats i necessitats concretes dels compradors.
2. Què significa per a tu ser productora? Quin valor aporta la tasca d’una productora independent al mercat?
Per mi ser productor, és una tasca que comporta moltes responsabilitats, molta perseverança, molta intuïció; però sobretot molta constància. Ser productor és pensar i fer una feina introspectiva de trobar aquelles històries que et generen il·lusió en explicar-les, però sobretot que sàpigues per qui que es pot adaptar a les necessitats del mercat, o bé que puguis intuir que aquella història pot tenir una repercussió important. Quan ets productor apliques la teva perfecció o el teu perfeccionisme amb el projecte que lideres.
Respecte a les grans productores o els grans estudis (vinculats a vegades a les plataformes), ser productor independent permet que puguis gaudir d’una certa llibertat. Això és així, ja que en el cas que estiguis recolzat o finançat per un gran estudi, fa que t’hagis d’adaptar més a certs paràmetres que ells tenen establerts, i que moltes vegades t’encapsulen a fer certs canvis que com a productor independent no faries.
3. Quina és la situació actual de la producció independent?
Diria que estem en un moment de crisi important. Actualment a Los Angeles s’ha li ha posat el nom de la “Great Film Depression”
Arran de l’aparició de les plataformes SVOD, on s’han adonat a partir del 2022 que no podien rendibilitzar les seves grans inversions en una sola finestra d’explotació , s’ha generat una bombolla important al voltant d’aquestes, fet que ha provocat que ens trobem ara en una situació de crisis de model de negoci rellevant. Els estudis americans estan cancel·lant cada setmana projectes, les plataformes no saben que comprar o quins pressupostos han d’assignar a les ja conegudes “Glocal” produccions pel món i les televisions convencionals veuen com cada dia les audiències clarament van a la baixa i en conseqüència les inversions de publicitat començant a mirar cap a un altra banda i per no parla de la falta de públic que visita de mitja les sales de cinema per gran part del mon. Per tot i això, penso que no hi ha ara un model clar de negoci en general.
Personalment, penso que tot es desplaçarà i ja fa uns mesos que ja comença a ser així, cap al model que hi havia abans en els 90’s i principis del 2000, on els compradors compartien riscos i cadascun es quedava les seves finestres d’explotacio i minimitzaven els riscos.
On abans hi havia el PayTV ara es el SVOD i on abans hi havia el FreeTV ara serà el AVOD/FAST. Però fins que tot això no es reconfiguri i els grans pressupostos de publicitat entrin a la finestra de AVOD i FAST, el sector de la producció independent ho passarà francament malament.
Per últim, està clar que també estem els inicis d’una nova era absolutament revolucionària com és l’utilització de les eines d’intel·ligència artificial del qual considero fonamental adaptar-se com més aviat millor per disminuir costos de producció i perquè no en un futur també reduir els sobrecostos de distribució i finançament.
4. Què és el que et decideix a entrar en un projecte?
Va una mica encaminat amb el que comentàvem abans. Primer de tot hi ha una variant més comercial, on saps per encàrrec d’un client o intueixes el que busca el mercat i t’encamines a produir tenint aquest punt de partida. D’altra banda, la cerca de guionistes/directors que compartim la mateixa visió d’un projecte.
Això ultima va ser el cas de Esperando a Dalí, el nostre objectiu va ser el de creure i confiar en un storyteller com el David Pujol. Com a productora has de fer tot el que cal per donar-li al director tots els recursos possibles perquè la història es pugui explicar de la forma en la qual la té al cap.
En el cas que estiguem desenvolupant un projecte més comercial, com pot ser de gènere, la cosa canvia. En aquests casos la productora pren el risc i, per tant, lidera el projecte, mentre que el director executa la nostra proposta.
5. De quina producció estàs especialment orgullosa i per què?
Ara mateix seria l’última producció que hem fet, Esperando a Dalí, del director David Pujol. Aquest projecte exemplifica com treballem a Fishcorb, ja que no va rebre cap subvenció i es va aixecar completament amb finançament privat, incentius fiscals, inversions estrangeres i aportacions de marques. Esperando a Dalí, és un projecte que ens identifica molt com a productors. A més som uns enamorats de la visió de David Pujol, perquè fa un cinema que ha quedat una mica oblidat. Esperando a Dalí, té reminiscències en el cinema italià que es produïa fa unes dècades, però amb un toc actual, comercial i amb personalitat; però sempre amb la vocació de vendre el film de manera internacional.
6. Quins són els principals reptes de ser productor?
Són molts els reptes però per mi el principal repte és tenir la suficient paciència i constància per arribar a bon port. Són moltes les peces que s’han d’alinear per fer realitat un projecte i sobretot en el mercat internacional on entren en escena encara més terminologies de finançament i distribució tot sustentat per la força que tenen en el mercat els agents dels directors i actors.
7. Quina és la teva motivació per seguir treballant en aquest sector?
Són moltes les coses que em motiven perquè adoro el sector audiovisual, m’agrada estar informat de les novetats, busca noves vies de negoci, consolida projectes, formar part de reunions creatives amb directors, compra i vendre nous continguts com ara quan vam començar a comprar telenovel·les turques per la televisió en obert, etc.. però si he dir la que més m’agrada és sobretot en el moment que ja entres a la sala d’edició i comences a veure els resultats de tot un equip, allà veus la màgia i se’t posa literalment la pell de gallina. Això per mi és una injecció de motivació que et dona forces per poder continuar.
8. Quin consell donaries a un productor que estigui començant?
Paciència, constància i perseverança. Cal moure’s i trobar un director/guionista amb qui t’entenguis i amb qui compartiu sobretot una mateixa visio creativa. Per mi això és fonamental.
I a nivel empresarial i si sobretot el que vols és muntar un negoci, crec que és fonamental identificar unes vies de negoci que et permetin mantenir una estructura mínima per aixecar projectes de ficció que sempre són a llarg termini. Tant pot ser la part de distribució, els service per tercers, la publicitat, o com altres que estan allà en el mercat.
