(c) Fotografia feta per Laia Blade
22 de gener 2025,
Des de PAC – Productors Audiovisuals de Catalunya, apostem per visibilitzar a professionals de la producció en actiu, mitjançant entrevistes. L’objectiu és conèixer amb profunditat l’actualitat i el futur de la producció audiovisual des del punt de vista de les productores sòcies i altres empreses i agents que formen l’òrbita PAC.
Avui tenim el plaer de xerrar amb Rubén Seca productor de Shoji Films.
- Parla’ns una mica de la història de la teva productora i de quina és la vostra línia editorial?
Vam constituir Shoji Films com empresa al febrer de 2021 però les seves activitats es van iniciar al 2017, quan només com a nom vam començar a fer curtmetratges pel nostre compte. La constitució legal de la productora neix amb el desig de poder aixecar projectes més ambiciosos, per tal d’introduir-nos del tot en la indústria. En aquest poc temps, hem aconseguit de forma consecutiva durant tres anys les subvencions a la producció de curtmetratges de l’ICEC i ICAA amb diferents curtmetratges, agafant experiència ràpidament en aquest sector.
La línia editorial és una mica variada, doncs hem fet ficció, documental i ara comencem amb animació, però el que sempre busquem és que siguin projectes d’una estètica cuidada i treballada, preferiblement de nous i noves realitzadores, amb una vocació per fer cinema d’autor. Estem ara explorant el camí cap a la producció de llargmetratges, i aquest 2025 potser que sigui l’any dels primers llargmetratges documentals produïts per nosaltres, amb “Los Cangrejos”, “Plaza Nueva a las diez” i “El projecte Pisoft”.
- Què significa per a tu ser productor? Quin valor aporta la tasca d’un productor independent al mercat?
Ser nova empresa en aquest país és complicat, i si és empresa productora de cinema independent, encara més. L’aventura de produir cinema és realment per als amants d’aquest setè art. Tenir l’eina per a fer realitat projectes, és per una banda reconfortant i màgic, quan aconsegueixes els objectius. Però el camí per a fer-ho és ben enrevessat. Per a mi ser productor significa una gran responsabilitat, però alhora, una finestra d’il·lusions, dels projectes que ens permetem somiar primer i que intentem fer realitat després. Dins del mercat que és tant ampli, crec que les productores independents, enfocades en el cinema d’autor, aportem un gra de sorra al mercat, pels espectadors i espectadores que volen veure aquest tipus de cinema diferent, una mica al marge del cinema comercial predominant.
- Què és el que et decideix a entrar en un projecte?
Malgrat ser productor novell, aquests primers quatre anys ens han arribat una gran quantitat de projectes. I resulta complicat moltes vegades rebutjar projectes molt interessants. Però al final, el número de projectes a poder finançar és limitat i s’ha de triar bé. En el nostre catàleg tenim produccions molt variades, però intentem considerar sempre de forma prioritària projectes de nous i noves realitzadores amb potencial, que tractin temes socials, i que tinguin alhora intencions estètiques interessants a nivell visual. També hi ha hagut projectes de llargmetratges que hem hagut de rebutjar, per falta de múscul econòmic encara per a aixecar certs projectes. En el sector del curtmetratge ens hem consolidat bé de forma ràpida, però ara ens toca donar el pas cap als llargmetratges també, i esperem poder fer-ho en els propers dos anys.
“Ser nova empresa en aquest país és complicat, i si és empresa productora de cinema independent, encara més. L’aventura de produir cinema és realment per als amants d’aquest setè art. Tenir l’eina per a fer realitat projectes, és per una banda reconfortant i màgic, quan aconsegueixes els objectius.“
- De quina producció estàs especialment orgullos i per què?
Hi ha unes quantes, però dels curtmetratges segurament és “Demà” dirigit per Estefania Ortiz i amb el que vam rebre el Premi Productor/a Emergent PAC, perquè va ser el primer projecte que vam aconseguir aixecar en solitari en la seva totalitat, rebent el nostre primer ICAA de curtmetratges, així com l’ICEC. Un projecte que vam estar lluitant molt i que ara, de la ma de la distribuïdora Agencia Freak, ens està donant moltes alegries a festivals de tot el món. Entre altres, ara al febrer estem entre els projectes nominats als ECFA, els premis Europeus de Curtmetratges sobre Nens, que se celebrarà en el marc de la Berlinale.
A nivell de llargmetratges, ara que estem lluitant per tirar endavant els primers documentals de la productora, “Los Cangrejos” és el primer projecte que hem aconseguit aixecar ajudes autonòmiques de la Junta de Castilla y León, la Diputació de Soria, i l’Ayuntamiento de Soria, entre altres, i el sentim com un projecte molt maco i especial que ens ha costat molts anys tirar endavant però que per fi va ben encaminat.
5. Quins són els principals reptes de ser productor?
Els reptes principals van al voltant dels temes econòmics, per una banda de com aixecar el finançament públic i privat, i després la seva gestió. El productor és el principal responsable de complir amb totes les obligacions en paral·lel a fer realitat els projectes amb totes les seves complicacions de producció i rodatge. Però al final, és una enorme responsabilitat el tema econòmic de les produccions, i és com tot: si no tens múscul econòmic propi, has de fer amb molt de compte tot, doncs no tens quasi marge de maniobra per a res.
6. Quina és la teva motivació per seguir treballant en aquest sector?
Sóc productor, cineasta, i sobretot cinèfil. Per a mi el cinema és la passió de la meva vida, i haver passat de ser espectador a ser alhora un agent de l’industria, és un plaer absolut, en el sentit que tota la meva vida orbita al voltant del cinema, pràcticament. Tenir les eines per a fer cinema, i donar vida a noves pel·lícules, és la motivació principal. El fet de ser director i productor en paral·lel, reforça també la motivació de fer créixer la productora, per a poder també produir els meus futurs projectes com a director, en paral·lel a seguir produint a altres directors i directores.
“El productor és el principal responsable de complir amb totes les obligacions en paral·lel a fer realitat els projectes amb totes les seves complicacions de producció i rodatge“
7. Quin consell donaries a un productor que estigui començant?
No hi ha consells que valguin, en aquest sector, en el sentit que hi ha molts camins a recórrer i cadascú troba un de propi. Cada productor i productora te el seu univers i les seves circumstàncies. Jo em vaig embarcar a l’aventura totalment a cegues, sense vocació de ser empresari, i ho he patit bastant a nivell econòmic els primers anys. Aconsellaria tenir present que els inicis són complicats i que fa falta tenir uns ingressos en activitats paral·leles –al haver sigut aquesta la meva realitat-. Però també perquè en el nostre cas, no hem volgut fer -ni volem fer- res de publicitat, i estem perseguint un somni complicat, de dedicar-nos només al cinema. Esperem aconseguir-ho!
8. Has participat, com a productor emergent, en la incubadora de productores Producers Meet Producers (PMP); perquè recomanaries als productors emergents que hi participin?
El nostre sector necessita molt de conèixer gent i crear vincles i relacions professionals. Qualsevol punt de trobada on enfortir els vincles, és important, i el PMP és una meravellosa porta d’entrada per a productors i productores novelles, on dins d’un espai agradable és fàcil aprendre coses dels altres, fer nous contactes, etc.
9. A finals de 2024 vas guanyar el Premi Productor/a Emergent PAC. Que significa per tu guanyar aquest guardó i la membresia d’un any a PAC.
Aquest premi va ser una enorme alegria i estímul per a nosaltres, perquè suposa un reconeixement a molts anys de feina i de resiliència, en aquest sector tant complicat. Per a una productora petita com la nostra, un guardó com aquest comporta de per si molts beneficis i felicitat. El premi econòmic ajuda, però especialment la mentoria que estem rebent del Ricard Sales, productor de LaCima Producciones, que ens està ajudant moltíssim a aprendre coses d’un productor amb la seva trajectòria I, a més a més, tenir un any de pertànyer a la PAC, és de moltíssima utilitat per a poder accedir a tots els serveis que ofereix l’associació. A nivell personal, ha suposat una empenta per a seguir treballant i intentar fer bona feina, i a seguir aprenent dia a dia, que és l’important.
“No hi ha consells que valguin, en aquest sector, en el sentit que hi ha molts camins a recórrer i cadascú troba un de propi. Cada productor i productora te el seu univers i les seves circumstàncies.“
Rubén és honestedat, treball i coneixements. He tingut accés a curtmetratges dirigits per ell i sempre li he dit que tinc ganes de veure el seu primer llargmetratge etratge