El Valor de les sòcies

Entrevista a Xesc Cabot i Pep Garrido (Atiende Films)

6 d’abril 2022.

Des de Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC), apostem per visibilitzar a professionals de la producció en actiu, mitjançant entrevistes. L’objectiu és conèixer amb profunditat l’actualitat i el futur de la producció audiovisual des del punt de vista de les productores sòcies.

Avui tenim el plaer de xerrar amb en Xesc Cabot i Pep Garrido, productors de Atiende Films.

1 Parlans una mica de la història de la teva productora i de quina és la vostra línia editorial?

Atiende Films va néixer com a productora el 2013, durant el rodatge del documental Bustamante Perkins en què el Xesc Cabot i el Pep Garrido ens retrobàvem com a directors.

Ens vam conèixer estudiant Comunicació Audiovisual a la UPF entre els anys 1997 i 2001 (ens deien la generació HAL, pel film de Kubrick). El nostre treball de final de carrera va ser el curtmetratge Mater, el primer projecte que vam co-dirigir. El vam rodar en 35mm, quelcom gairebé impossible avui, i en aquell moment ens va ajudar a produir-lo ZIP Films.

El documental Bustamante Perkins va guanyar el Premi del Públic del Festival In-Èdit del 2013 i va anar al Festival Dock of the Bay del 2014, i això va ser l’empenta definitiva per provar l’aventura de liderar plegats una productora i poder fer el cinema que estimem, que és un somni compartit des que ens coneixem.

Quan uns mesos després vam entrar en contacte amb l’obra de l’artista Miguel Fuster, de seguida vam intuir que érem molt a prop del revers en ficció de Bustamante Perkins, i que podíem seguir explorant amb una ficció els temes que ens havien obsessionat des de sempre. En coproducció amb Alhena Production, vam fer Sense sostre,

el nostre primer llargmetratge de ficció i que compta entre els seus protagonistes amb persones que han viscut al carrer, que treballen colze a colze amb actors professionals. Es va estrenar al Festival de Gijón del 2019, i va aguantar a sales més de dos mesos de manera ininterrompuda, amb més de 3.000 espectadors.

La nostra línia editorial és molt heterogènia. Fem cinema de qualitat, sovint de vocació autoral i social. Els nostres projectes posen habitualment al centre persones, col·lectius i qüestions de difícil encaix o a les que costa tenir veu. No ens espanta el risc, i abordem tota mena de gèneres i formats: cinematogràfics, televisius, publicitaris, digitals, teatrals…

2  Què significa per a tu ser productor/a? Quin valor aporta la tasca dun/a productor/a independent al mercat?

Nosaltres venim de la direcció i el guió, es podria dir que vam començar essent productors accidentals. Per nosaltres ser productors és, en primer terme, tenir llibertat creativa i control sobre els nostres projectes.

Com a productors el que intentem, en el fons, és produir el cinema que ens agradaria veure com a cineastes i com a espectadors. Per nosaltres produir és un gest d’amor pel cinema, i també un gest de resistència, de viure a la trinxera apostant per un cinema de qualitat i independent.

Tenim evidentment molt en compte la dimensió econòmica de la producció audiovisual, però apostem per films que probablement, des d’una perspectiva merament econòmica, mai no podrien existir.

3  Quina és la situació actual de la producció independent?  

La situació és complexa, per la caiguda de les audiències en sala i per les dificultats de produir. Però ens resistim a fer un discurs catastrofista, cada any es fan grans pel·lícules independents. El que és cert és que als productors ens manquen eines per fer realitat projectes petits. A vegades es dóna la paradoxa de que determinats projectes molt petits, singulars i arriscats, és gairebé impossible que puguin veure la llum; i en canvi si se’n fan de més grans i amb targets més amplis, amb una visió més industrial, tenen més facilitat per existir.  A les subvencions, per exemple les de l’ICEC, opta a la mateixa línia de subvencions una pel·lícula de 300.000€ que una d’1 milió d’euros… I és clar, generalment, com més car és un film més conservador es torna el plantejament artístic i de producció (perquè hi ha més recursos materials i econòmics en joc).

De quina manera podem afavorir les propostes arriscades i independents? Cal que hi rumiem entre tots. És una qüestió de polítiques culturals, el paper de les institucions públiques i de com es formulen els ajuts és cabdal per tal d’ampliar la diversitat, la pluralitat i la qualitat del nostre cinema.

Una altra via possible, per exemple, seria crear línies d’ajut directament per a creadores, com les que a Galícia van contribuir al naixement del Novo Cine Galego.

Per nosaltres produir és un gest d’amor pel cinema, i també un gest de resistència, de viure a la trinxera apostant per un cinema de qualitat i independent.

 

4  Què és el que et decideix a entrar en un projecte?

El nostre primer impuls és el desig que la pel·lícula que ens arriba a les mans pugui existir; voler fer una pel·lícula valuosa, i que a nosaltres, com a espectadors i cineastes, ens agradaria veure. També hem de valorar, inevitablement, la viabilitat econòmica i l’encaix dins el nostre calendari de producció.

5  De quina producció estàs especialment orgullós? Per què?

Cadascuna de les nostres produccions té aspectes dels que estem orgullosos, peces documentals i híbrides, interessants humanísticament i artísticament, el Bustamante Perkins…  També ens enorgulleix mirar enrere i veure que ja fa 9 anys que existim.

Però si n’haguéssim de triar una, segurament seria Sense sostre. Va ser un viatge ple de reptes i complexitats. Era una proposta artística tan singular que ens va obligar a inventar formes de producció que mai abans no havíem explorat. Sense sostre va crear, en certa manera, la seva forma única i singular de produir-se. Artísticament també ens va dur a territoris desconeguts. A més ens va permetre treballar amb persones que ens han transformat per sempre més. Pensem en tothom que va fer possible el film, però sobretot en l’Enric Molina.

Sense sostre ens ha fet créixer moltíssim com a cineastes, com a productors i com a persones, i és tot un orgull haver-la fet possible.

6  Quins són els principals reptes de ser un/a productor/a?

El repte principal és ser capaç d’imaginar el disseny de producció que necessita cada projecte, aconseguir que cada pel·lícula trobi la forma adequada de fer-se possible. També és vital saber quan s’ha de seguir insistint per realitzar un projecte i quan s’ha de llençar la tovallola. De vegades és complicat, però s’ha de saber frenar.

La constància també és molt important. Ser constant, persistir en el temps i continuar endavant. Fins i tot si no pots dedicar-li tot el temps o recursos que voldries, fes tant com puguis, sense defallir. Tot i tenir estudis i experiència relacionada amb el sector, a aprendre a produir se n’aprèn produint. És una cursa de fons, de llarga distància.

Per últim, mirar de no perdre diners. Molts productors ho han acabat perdent tot. El cinema és passió però també risc, és important poder aixecar un projecte reduint al màxim els riscos.

7  Quina és la teva motivació per seguir treballant en aquest sector?

L’amor pel cinema, la confiança en la seva capacitat per transformar el món… I continuar fent pel·lícules entre amics i amigues!

8  Un consell per a un productor que comença.

 Començar amb projectes petits i que puguis abastar.

Llegir molt bé les bases de totes les subvencions. Les bases són la bíblia de la producció, i si no les tens molt presents poden passar coses greus. O, pel cap baix, perdre el temps innecessàriament, adonant-te, per exemple, que finalment no et pots presentar a una subvenció que has estat preparant durant un any.

I, sobretot, entendre el cinema com una forma d’art, i no equivocar-te amb el que et mou: fer pel·lícules pel seu valor humà, per poder conèixer millor el món, la vida i a nosaltres mateixos, i no per diners o reconeixement.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *