15 novembre 2022,
Des de Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC), apostem per visibilitzar a professionals de la producció en actiu, mitjançant entrevistes. L’objectiu és conèixer amb profunditat l’actualitat i el futur de la producció audiovisual des del punt de vista de les productores sòcies.
Avui tenim el plaer de xerrar amb Yolanda Puga, productora de Yolanda Puga Producciones.
1. Parla’ns una mica de la historia de la vostra productora i de quina és la vostra línea editorial.
La productora vaig crear-la jo mateixa fa uns quants anys. Em va semblar que seria la millor manera seria produir productes audiovisuals que cobrissin les ganes que tenia tant d’explicar històries com de crear. La notra línea editorial és molt amplia, tant podem treballar cinema com podem fer projectes per a empreses. Dic “fem” però en realitat estic jo sola i depenent del projecte hi afegeixo a més gent que em dóna un cop de mà. Sí que és veritat que actualment estem treballant sobretot el terror, però això no significa que no estiguem oberts a altres línies de gènere. De fet, hem publicat aquest any un documental al Canal33. Al final el que ens interessa és explicar històries, tant vivències pròpies com ficció.
2. Que significa per tu ser productor/a? Quin valor aporta la tasca del productor independent al mercat?
Per a mi, la tasca essencial del productor és l’organització, cosa que a mi m’encanta, tot el procés fins a tenir-ho tot ben lligat. És una tasca absolutament necessària per al setè art, a més a més, és la meva passió. Tampoc ens trobem en una línia tant independent, jo penso que la principal diferencia davant productores de més rodatge i èxit és la part econòmica. És molt més difícil que confiïn en tu sense un gran reconeixement darrera. Fem el que realment podem amb els recursos que tenim a l’abast, que evidentment no son els mateixos que els que podria tenir qualsevol de les grans productores que mouen el panorama actual de l’audiovisual. En el cine independent s’ha d’intentar aprofitar els menors diners possibles a l’hora de produir.
3. Quina diries que és la situació actual de la producció independent?
Continuant amb el que parlàvem abans, jo crec que si no hi ha un ingrés satisfactori el cine independent desapareixerà, no existeix una base mínima per a aquest manteniment. Al final no s’està protegint prou el cine independent perquè es pugui mantindre a flote i continuï competint front altres tipus de produccions. És important entrar en la roda, aconseguir trobar el mètode per a mantenir-se en la sinergia. Per això precisament un dels recursos que jo utilitzo és treballar per empreses i casaments, per poder continuar endavant i poder fer el cinema que vull.
4. Que és el que et decideix entrar en un projecte?
Sobretot que m’enamori, que la història m’enamori i consideri que ha de ser coneguda públicament. He de ser capaç d’empatitzar amb el relat, el cine no només és entreteniment, també ens ha de servir d’alguna cosa, igual que la resta d’expressions artístiques, sigui a evadir-se sigui ajudar en algun àmbit de la teva vida. O bé sigui per pura diversió.
Jo crec que si no hi ha un ingrés satisfactori el cine independent desapareixerà, no existeix una base mínima per a aquest manteniment. Al final no s’està protegint prou el cine independent perquè es pugui mantindre a flote i continuï competint front altres tipus de produccions
5. De quina producció estas especialment orgullós i perquè?
De totes, estic molt contenta amb tots els projectes que estem finançant i també en les que estem treballant actualment o estan ja en processos d’explotació. No es tracta de comparar, es tracta de viure’ls, entendre’ls. Per exemple, el documental “Nací en Cambodja” exigia un procés en què havia de marxar sola a una escola rural. Vaig anar-hi a fer un taller de cine i la part sentimental em va evadir de la resta de hàndicaps que comportava aquest procés. Tots els projectes porten una part del meu cor i viceversa. El procés va ser i encara és meravellós. Jo veig el documental ara i continua emocionant-me i traslladant-me allà.
6. Quins són els principals reptes de ser un productor?
El principal i major repte és que tot surti bé, i que hi hagi diners. Que apostin per tu les marques, que confiïn en tu i ens ofereixin el seu suport en els nostres projectes. Aquest és el principal repte d’una productora, ser capaç de trobar la manera de fer arribar al públic a la que t’estàs dirigint. Encara que la demanda hagi augmentat, l’oferta no està arribant de la mateixa manera per a tots. És per això que un altre gran repte és el finançament. El confinament, sense els productes audiovisuals que hi havia en aquell moment, hagués estat una altra història. Es va consumir molt entreteniment i això ha estat una sort.
7. Quina és la teva motivació per seguir treballant en aquest sector?
Insisteixo en el fet que, el que a mi em mouen, són les ganes d’explicar històries. Tinc moltes idees amb què voldria ajudar. Estic ara en un projecte que parla sobre la salut mental, més concretament de la ludopatia. No es tracta de salvar al món, amb què arribi a un sector concret, o a una o dues persones, ja em valdria i em sentiria realitzada. A més, alguns projectes conten històries que jo he viscut en primera persona, és una bona oportunitat per a fer-me entendre. El cine t’ha de remoure, a banda de ser entreteniment, diversió o drama, també la comprenc com una via de comunicació. Aconseguir crear una espècie de diàleg entre l’obra i l’espectador, connectar amb el públic i sensibilitzar-lo. El lema de la meva productora és “Capturem emocions i expliquem la teva història”, i en això es resumeix la meva principal motivació. Jo vull que ens emocionem i aprenguem a gestionar aquestes emocions. El cine ens pot aportar moltíssim. Dic cine però també parlo de la música i de tota expressió artística. La vida són emocions, així sentim, així creem. Els productes audiovisuals són un medi més per a canalitzar aquestes emocions. L’art són aquestes emocions treballades i canalitzades perquè actuïn d’una forma específica.
8. Quin consell donaries a un productor que estigui començant?
Que confiïn en ells, en el seu sentiment, que tenen molt més poder que la part econòmica. Si tens una idea lluita-la i estima-la. Comparteix-la. Si tu tens una idea qui pot jutjar que sigui
bona o dolenta? Pot ser que tu tinguis necessitat d’explicar alguna cosa i, de la manera que sigui, encara que sigui en el àmbit online, crea la idea, creu en ella, enamora-t’hi i fes que s’hi enamori també el públic.