6 de setembre 2021.
Des de Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC), apostem per visibilitzar a professionals de la producció en actiu, mitjançant entrevistes. L’objectiu és conèixer amb profunditat l’actualitat i el futur de la producció audiovisual des del punt de vista de les productores sòcies.
Avui tenim el plaer de xerrar amb en Jaume Clèries, productor de Costa Est Audiovisuals.
1 Parla’ns una mica de la història de la teva productora i de quina és la vostra línia editorial?
A Costa Est fa més de 10 anys que ens dediquem a fer productes per a la televisió.
La línia editorial de la nostra productora té un vessant cultural i social. És una línia dura i difícil, econòmicament parlant, però ens agrada.
2 Què significa per a tu ser productor? Quin valor aporta la tasca d’un productor independent al mercat?
Tenint en compte que ens agrada tot el relacionat amb la cultura i la societat, crec que la feina d’un productor té a veure amb un esperit artesanal. El productor vol fer les coses d’una manera determinada.
El productor independent, dintre del mercat, és com un Nemo dintre d’una piscina de taurons. L’espai és molt determinat, té a veure amb la manera i la filosofia d’entendre i fer les coses. Tenint en compte que hi ha grans productores que acaparen quasi bé tot. A més, pensant en el contingut que nosaltres produïm, això ens porta a unes finestres molt determinades com pot ser la televisió pública. Ja que la televisió privada no té gens d’interès en la cultura.
3 Quina és la situació actual de la producció independent?
La producció independent és molt difícil en aquests moments. Pel context econòmic que arrosseguem des de fa molt de temps; les coses han anat a pitjor. Els grans grups van ocupant de mica en mica tots els espais, i això fa que la situació per la resta sigui precària. Has d’anar trobant el teu hàbitat, però has d’anar amb compte que no vingui algú i et pugui menjar.
Tenint en compte que ens agrada tot el que està relacionat amb la cultura i la societat, crec que la feina d’un productor té a veure amb un esperit artesanal. El productor vol fer les coses d’una manera determinada.
4 Què és el que et decideix a entrar en un projecte?
No voldria semblar romàntic, però el què em decideix a agafar un projecte és la idea. Després hi ha una sèrie de variables, com per exemple, l’econòmica, si és un projecte assumible, etcètera.
Nosaltres intentem presentar els nostres projectes i produir-los. Hi ha coses que hem pensat que seria bo coproduir amb altres productores petites, però és difícil perquè cadascú té el seu espai i, de vegades, costa compaginar-ho.
5 De quina producció estàs especialment orgullós? Per què?
Estem orgullosos de tot el que hem fet. A Via Llibre sempre li tindré molt d’amor i carinyo, perquè era una manera de presentar la literatura que no tenia res a veure amb el clàssic format de sofà, escriptor i entrevistador. És un format totalment respectable i que funciona, però nosaltres el que vàrem intentar és fer un llibre fotogènic, és molt difícil, ja que portar un llibre a imatges és complicat. Penso que vàrem fer una bona tasca i va estar bé, vam estar cinc temporades a la televisió de Catalunya; un programa setmanal de literatura, sobre llibres i molt visual.
Un altre del qual estic orgullós i ja fa quatre temporades que està en emissió, és Escala Humana, és un programa on es parla d’arquitectura d’una manera que no és per arquitectes o gent amb coneixements tècnics professional. Nosaltres naixem, vivim i morim envoltats d’arquitectura, i d’alguna manera penso que està bé reflectir-ho i mostrar-ho.
Deslenguados és per La 2 i és una manera de parlar de la llengua de manera distesa. No és un programa que vulgui adoctrinar, sinó que és un programa que intenta ser proper i distret.
6 Quins són els principals reptes de ser un productor?
El repte principal és el finançament, és la pela. Això és així. Si fas un producte que només té una finestra, la televisió pública, no tens altra sortida.
El segon repte són els canvis tecnològics que d’alguna manera ens afecta a tots. La televisió de fa 10 anys és diferent de la d’ara i serà diferent de la de dintre de 3 o 5 anys. I quan parlo de televisió també parlo de contingut i producció audiovisual, en general. I de finestres, també. Nosaltres ja tenim present quan produïm que aquest contingut pugui anar per qualsevol camí.
També tenim el nínxol de mercat, que cada cop és més acotat i reduït. Avui dia treballem per poder fer el següent projecte i tenir un equip estable. La imatge del productor ric i glamurós ja no existeix; potser en produccions molt grans encara pot existir, però ho desconec.
El que faig em permet continuar, anar fent i passar-t’ho bé però aquesta feina no és per fer-se ric.
7 Quina és la teva motivació per seguir treballant en aquest sector?
Jo ja tinc una edat i ja fa anys que em dedico al sector. Té a veure amb l’esperit artesanal, de fer coses que ens motivin i ens agradin, de cuidar el nostre treball i fer-ho el millor possible. S’han de cuidar els petits detalls, ja que el conjunt de petits detalls fa que les coses siguin millors. Té un punt romàntic que a mi personalment m’agrada.
Si creus en alguna cosa, al final has d’intentar-ho, ser resilient. No enfonsar-se al tercer o quart no, si tu hi creus, ho has d’intentar.
8 Un consell per a un productor que comença.
No sóc molt de donar consells, consejos doy y para mi no tengo, oi? A algú que està començant li diria que sigui resilient. Que aguanti, que insisteixi, i si creu en alguna cosa, que ho faci. Nosaltres hem fet projectes que donàvem per morts i els hem fet 3 o 4 anys després. Si creus en alguna cosa, al final has d’intentar-ho, ser resilient. No enfonsar-se al tercer o quart no, si tu hi creus, ho has d’intentar.
El més important, sens dubte, és ser resilient, aguantar i tirar endavant.
