Des de Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC), apostem per visibilitzar a professionals de la producció en actiu, mitjançant entrevistes. L’objectiu és conèixer amb profunditat l’actualitat i el futur de la producció audiovisual des del punt de vista de les productores sòcies.
Avui tenim el plaer de xerrar amb en Anna Moragriega, productora de Pausa Dramatica Films.
- Parla’ns una mica de la historia de la vostra productora i de quina és la vostra línea editorial.
El febrer de 2022 vaig crear Pausa Dramàtica Films. Per mi va arribar un moment, on com a productora, em vaig donar compte que el que havia de fer era trobar una manera de poder produir tots aquests projectes que estava desenvolupant amb els meus companys, amb els que havia estudiat o havia rodat. Pausa Dramàtica Films va ser la forma en la que he aconseguit això, però sempre produint des de una visió d’empresa i amb una línea editorial clara. La meva productora és la via amb la que podem seguir aixecant projectes, tant jo, com la gent que m’ha acompanyat durant tots aquests anys. Per nosaltres un dels aspectes més importants és poder donar veu a la gent que està pujant, que està començant a crear; però sense posar-nos límits ja que treballem en pel·lícules, curtmetratges, documentals, sèries, sempre i quan tinguin una vessant social i un missatge. Aquesta crec que és la nostra línea editorial; treballar la vessant social desde qualsevol gènere, història i manera de fer. Ens trobem en un punt on qualsevol gènere pot explicar moltes coses i això ens permet apropar-nos a les històries desde noves perspectives.
2. Que significa per tu ser productor/a? Quin valor aporta la tasca del productor independent al mercat?
Jo crec que un productor independent és una figura molt important, sobretot en una indústria com la nostra. És la figura que ho recopila tot i que fa possible que els projectes s’aixequin i això li dona vitalitat i diversitat a la indústria. Per tant aquestes figures per molt que estiguin a l’ombra són molt necessàries ja que sense aquests productors que arrisquen, que creen les seves empreses, que lluiten per projectes que en un inici poden semblar molt bojos o que no tenen sentit; moltes de les pel·lícules que avui disfrutem no s’haguessin rodat mai. Això demostra que un bon productor independent sempre treballa molt per a que aquestes idees més arriscades puguin tenir un recorregut i un punt de trobada amb el seu públic objectiu. Sobretot és donar-li vitalitat i diversitat al cinema i sense els productors independents això no passaria. Quan apareixen pel·lícules que són molt diferents i el públic les va a veure és que hi ha un productor amb seny, i això per mi és lo bonic de tot plegat. És una mica aquesta lluita, a contracorrent però sabent molt bé el que fas i per a qui ho fas.
Jo penso que quan hi ha una bona feina de producció , és perquè no només ha sigut capaç de buscar el finançament, d’aixecar un equip, de tirar endavant un rodatge, de realitzar una bona postproducció, sinó que a més de tot això que ha fet, ho ha fet sense perdre el punt de vista ni quin és l’objectiu de la pel·lícula.
3. Quina diries que és la situació actual de la producció independent?
La situació és complicada però és quelcom que sempre ha estat així. Ara penso que hi ha una part positiva i és que hi ha moltes més maneres de produir, molts més formats, maneres de consumir. Abans per veure pel·lícules bàsicament havies d’anar al cinema. Però per al productor independent que vol estrenar a sales i tenir un recorregut, la situació segueix sent difícil per diversos factor, ja sigui perquè hi ha hagut una pandèmia, la gent ha començat a consumir audiovisual de forma diferent. Llavors cal trobar el camí particular de cada producció, ja que cada una té necessitats específiques, i és aquí on el productor independent ha de trobar les peces i pensar la forma d’encaixar-les per el bé de cada un dels seus projectes. Alguns productors independents busquen l’equilibri rodant projectes molt independents i petits juntament amb projectes més grans, a vegades amb alguna plataforma al darrera, i això els hi permet mantenir-se en el sector de forma prolongada.
4. Que és el que et decideix entrar en un projecte?
En el meu cas són molts factors. Un dels més importants per mi és saber qui dirigirà, qui ha escrit, i sobretot quina història estem explicant. Per mi és molt important poder seguir treballant amb l’equip amb el que ja hagi treballat prèviament, ja que es crea una sinergia i una facilitat a l’hora d’entendre’ns que és més complicat de aconseguir si no hi has treballat mai. A mi em genera molta confiança en el projecte si sé que la gent que hi participarà ja ha rodat prèviament amb mi, ja que ja ens coneixem tots i això encara que no ho sembli facilita molt la feina. També és veritat que la intuïció m’ajuda molt a decidir si entro o no en un projecte. Però el que em fa decidir si entro o no en el projecte és la suma d’aquests tres factors: l’equip humà, la història que estem explicant i la meva pròpia intuïció com a productora.
5. De quina producció estas especialment orgullós i perquè?
Crec que el camí, sobretot el meu i el de la gent amb qui treballo, va començar amb un curtmetratge que vam fer com a estudiants que es diu “Ni oblit ni perdó” , amb el que vam guanyar el premi al Millor Curtmetratge de 2021 als Premis Gaudí. Tot i ser un curtmetratge d’estudiants ens ha obert moltes portes i estem molt orgullosos d’haver participat i treballat en aquest projecte, ja que va trascendir i va poder tenir el recorregut necessari per a que sentissim que ja no estàvem treballant en una pràctica de l’universitat, sinó en un producte que pot ser consumit i interessant per a diverses persones i aquest per mi és un dels objectius més importants a l’hora de fer cinema. Per mi va ser allà on vam entendre què vol dir arribar al públic i moure alguna cosa més enllà del que era el nostre cercle més proper. Vaig entendre que no té sentit fer cinema si no arriba a ningú.
Al final si jo mateixa em crec el projecte, puc fer creure a la resta que és un projecte que val la pena. Si tu no creus en el que fas, és impossible tirar endavant cap projecte. És un camí tant llarg que si no t’ho creus no hi arribaràs.
6. Quins són els principals reptes de ser un productor?
Per mi el principal repte és agafar la pel·lícula que vols fer, una idea, i ser capaç de aixecar-la i que es converteixi en una realitat. Però no només que es faci realitat sinó conduir-la cap a on tu creus des d’un inici que ha de ser aquella pel·lícula. Jo penso que quan hi ha una bona feina de producció , és perquè no només ha sigut capaç de buscar el finançament, d’aixecar un equip, de tirar endavant un rodatge, de realitzar una bona postproducció, sinó que a més de tot això que ha fet, ho ha fet sense perdre el punt de vista ni quin és l’objectiu de la pel·lícula. A més ha d’aconseguir que el film realment funcioni. Però el gran repte per mi és acabar la pel·lícula i que sigui el que tu volies que fos des de l’inici del projecte, i per fer-ho has de tenir molts coneixements, des de com finançar-la a com gestionar equips, com s’estructura narrativament un guió, com funciona després el mercat. Són molts elements que entren en joc, i costa de cohesionar-los de forma que les peces individuals resultin en un conjunt amb un sentit en si mateix.
7. Quina és la teva motivació per seguir treballant en aquest sector?
La meva motivació és la passió pel cinema. Sempre m’ha agradat molt el cinema i veig moltes pel·lícules. A part d’això avui en dia la meva motivació per seguir treballant en el cinema és haver trobat la manera d’expressar certes coses, i que l’única manera que tinc de fer-ho ara mateix és mitjançant la producció de cinema. No trobo cap altra manera en la que podria expressar-me. Aquesta conjunció entre la meva passió per el cinema i la voluntat d’expressar emocions, històries i conceptes fa que avui en dia segueixi motivada per a treballar en la producció audiovisual.
8. Quin consell donaries a un productor que estigui començant?
El meu consell primer és formar-se molt, saber molt de tot. Crec que és important no centrar-se únicament en una sola cosa. Mirar de tot, encara que no t’agradi cert tipus de cinema, és important veure’l, i no només això sinó entendre que és el que està passant ja que això et donarà una visió molt més amplia del estat del sector. Cal estar molt al dia del que està passant als festivals, a la taquilla, a les plataformes. Aquesta per mi és la base, però després cal que hagis treballat molt i en diferents projectes per anar adquirint l’experiència necessària per convertir-te en un bon productor independent. Això et permetrà creure en un projecte, tenir intuïció per saber si un projecte té futur. Al final si jo mateixa em crec el projecte, puc fer creure a la resta que és un projecte que val la pena. Si tu no creus en el que fas, és impossible tirar endavant cap projecte. És un camí tant llarg que si no t’ho creus no hi arribaràs. També cal treballar molt tot el que són les relacions humanes amb els equips ja que una de les coses que jo he après és que avui puc produir perquè tinc al costat a bons tècnics a bons creadors. Al final lo que fa el productor independent és una part de tot el procés però sense l’equip no faries res, i moltes vegades no es parla prou d’aquest fet.
