20 de juliol 2022,
l’Acadèmia del Cinema Català, l’Observatori de la Producció Audiovisual (OPA) i Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC) impulsen un estudi sobre la producció actual i reclamen dades obertes i actualitzades a les administracions.
Les claus de la producció actual del cinema català: una mirada al període 2012 – 2022 i presentació de l’informe estadístic de 2021. L’estudi realitzat per Reinald Besalú, Joan Maria Corbella i Carles José Solsona, confirma una pèrdua progressiva de pes específic per part de la producció catalana qualificada el 2021, respecte l’espanyola en els darrers dotze anys: El cinema produït a Catalunya passa en aquest període de suposar un 48% de la producció estatal el 2010, al 30% registrat el 2021, llindar en el qual se situa des de 2016.
El text posa xifres al fenomen Alcarràs, que ha portat a les sales un de cada tres espectadors del cinema espanyol qualificat el 2022
Les pel·lícules amb participació catalana van suposar un 25% de la taquilla a les sales d’Espanya el 2021
El nostre sector audiovisual té una alta capacitat de coproducció i està fortament atomitzat: el 82% de les productores de llargmetratges ho són d’un únic film
El cinema català de 2021 va rebre 20,5 milions d’euros en ajuts públics, però el percentatge de títols produïts que rep suport és una minoria dels 81 produïts
L’estudi pren de base la producció qualificada a l’ICAA o l’ICEC i les seves bases estadístiques per xifrar les pel·lícules amb participació catalana en una mitja de vuitanta títols anuals (vuitanta-un el 2021), dada que revela un creixement moderat en els darrers deu anys, amb l’excepció del 2020, un exercici minvat per la pandèmia. Aquest volum de producció qualificada el 2021 estabilitza en un 30% la producció de films catalans respecte del total de la producció qualificada a Espanya anualment. Es tracta d’un percentatge estancat en xifres similars des del 2016, i situat molt per sota del 48% registrat el 2010. Aquesta pèrdua de gairebé 20 punts percentuals és rellevant per als impulsors de l’estudi i símptoma d’una pèrdua de pes específic e la indústria cinematogràfica catalana respecte al conjunt de l’espanyola.
Aquí us deixem algunes de les conclusions extretes del estudi
Un sector atomitzat i coproductor
L’estudi certifica que el sector audiovisual català està fortament atomitzat, una característica comuna a la majoria de països europeus: el 82% de productores involucrades en la producció de llargmetratges qualificats el 2021 ho són d’un sol film. Dotze productores participen en dos films, i només quatre participen en tres o més títols.
Per altra banda, a Catalunya la coproducció té més pes que en el conjunt de la indústria espanyola: un 50% dels films qualificats el 2021 són coproduccións, en un 20% internacionals, percentatge superior al del conjunt de films qualificats a Espanya (16% del total). No obstant això, la participació catalana en aquestes produccions sol estar per sota del 50%. Només cinc produccions internacionals tenen una participació catalana superior al 50% i en més de la meitat dels vint-i-vuit títols coproduïts amb empreses de fora de Catalunya, la participació Catalana està per sota del 20% de la part espanyola, onze per sota del 10%. Els països amb qui més produeix Catalunya són Argentina i Bèlgica, amb tres coproduccions amb cadascun.
El pes de les pel·lícules catalanes a les sales d’Espanya
El conjunt de les pel·lícules catalanes qualificades el 2021 i estrenades fins el 22 de juny de 2022, cinquanta-set títols en total, ha aconseguit fins a la data de tancament d’aquest estudi 1.309.338 espectadors en sales al conjunt d’Espanya, amb una mitjana per títol de 22.971 espectadors. Si ens fixem només en els llargmetratges de ficció (que acumulen el 97% d’espectadors), el nombre mitjà d’espectadors puja fins als 53.182. Si es contextualitza aquesta xifra, s’observa que només el 44% d’aquests espectadors provenen de llargmetratges en que la participació catalana és superior a al 20%. Per tant, la major part dels espectadors els aporten films amb una participació catalana minoritaria. Si eliminem les produccions amb una participació catalana de menys del 20%, els films catalans suposen l’11% dels espectadors del cinema espanyol a les sales d’Espanya.
El pes de les pel·lícules catalanes en el mercat espanyol, que havia baixat per sota del 14% d’espectadors i recaptació a Espanya entre els films qualificats l’any 2019, comença a aixecar-se altre cop: tot i que lluny encara dels millors anys de la dècada, per als films qualificats el 2021 torna a ser del 25%.
El fenomen Alcarràs en xifres
En el que portem de 2022, s’han qualificat vint-i-tres films catalans, sobre un total de cent vint-i-set a Espanya. dels quals s’han estrenat nou, que han aconseguit 322.376 espectadors, un 36,41% del total, amb Alcarràs com a film més taquiller. Vuit de cada nou espectadors de cinema català del 202 els ha subministrat l’obra de Carla Simó Pipó, i no només ho ha fet a Catalunya, perquè ha aportat un de cada tres espectadors que han anat a veure una pel·lícula espanyola d’aquest any. L’efecte miratge d’Alcarràs no és però pas gaire diferent dels efectes miratge que altres films tenen en els resultats del cinema Espanyol.
L’aportació pública al cinema català del 2021
El cinema català de 2021 va rebre vint milions i mig d’euros en aportacions públiques de l’ICEC, i l’ICAA i la CCMA (no es compten les de RTVE), però el percentatge de títols que rep suport és una minoria dels vuitanta-un produïts.
Vint-i-set van rebre el suport de la CCMA, el que suposa un terç del total. La majoria de pel·lícules finançades (onze) van rebre entre 75.000 i 100.000€, seguides de les que van rebre menys de 25.000€ (sis films). Només tres van rebre quantitats superiors a 100.00€. Els films de ficció s’enduen la major part de la inversió (85%).
L‘ICEC va atorgar ajuts a vint-i-un llargmetratges catalans qualificats el 2021 (el 26% del total) amb una mitjana de 115.483€ pels documentals i 332.450€ per les ficcions.
Per la seva banda, un total de vint-i-dues pel·lícules qualificades el 2021 amb participació catalana van rebre l’ajut de l’ICAA entre les diferents modalitats, el 37% de les pel·lícules espanyoles van obtenir subvenció. De mitjana, els ajuts de l’ICAA als films catalans van ser de poc més d’un milió per als presentats a la convocatòria d’ajuts generals, i de 225.000 ls presentats als ajuts selectius.
L’evolució de les dades de gènere en els darrers deu anys
S’observa una millora lleugera entre 2012 i 2021 en dos dels tres rols professionals que s’han pres en consideració. No obstant continuem lluny de la paritat: la direcció puja del 10% del 2012 al 25% de 2021, el guió ho fa del 20% al 29% i la producció baixa lleugerament en aquest període, del 30% al 26%. La mancança de dades d’altres anys impedeix establir tendències, però es constata la impossibilitat de trencar el sostre de vidre del 30% en cap dels tres àmbits.
Descarrega en PDF l’estudi complet
